Opinió
-
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Jorge Romance
09.05.2013
-
Albert Dasí: Per molts anys al nou projecte d'escola gallega
Albert Dasí
07.05.2013
-
Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s'havia mogut ara es pot mobilitzar
Carles Terès
07.05.2013
-
Empar Marco: 'El govern valencià té molt poca autoritat ètica per donar lliçons de respecte'
Empar Marco
04.05.2013
-
La llegenda de sant Jordi
Bernat Puigtobella
02.05.2013
-
Rafa Xambó: L'acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 és una broma de mal gust
Rafa Xambó
02.05.2013
-
Francesc Felipe: Canal 9 per a catalans
Francesc Felipe
01.05.2013
-
Gabriel Bibiloni: L'ANC i la nació
Gabriel Bibiloni
27.04.2013
-
Joan Lladó: Els Països Catalans, llast o oportunitat?
Joan Lladó
26.04.2013
-
David Segarra: Veneçuela, enfrontada a la guerra suau
David Segarra
26.04.2013
-
Toni Gisbert: 'Un Vint-i-cinc d’Abril ple d’esperances'
Toni Gisbert
25.04.2013
-
David Jordi Llobet: L'ANC ha fet allò que havia de fer
David Jordi Llobet
24.04.2013
-
Un acord, una vinyeta, un moviment, un acte, una seqüència, una estrofa: noranta anys del PEN català
David Figueres
16.04.2013
Joan Tugores
11.06.2012
Tugores: 'Els estalvis són més segurs, però els ajustos continuaran'
El comunicat de l'Eurogrup diu clarament que l'ajut financer als responsables ha de ser signat per l'estat espanyol i que aquest té el compromís de tornar-lo. A més, al paràgraf següent especifica que la supervisió serà paral·lela als ajustos ja començats per a restablir els equilibris macroeconòmics, que vol dir bàsicament el dèficit públic. Queda força clar des del principi que la contrapartida és que aquests diners s'han de tornar i que els homes de negre (o de gris) valoraran què se n'ha de fer. Que l'estat espanyol s'hagi endeutat més amb la UE significa un reforçament de la supervisió.
Vista la situació que teníem la setmana passada, el rescat és positiu. Estem una mica millor que no divendres, tot i que és trist que hàgim de saludar com una bona notícia un rescat així, perquè vol dir que havíem arribat a una situació desesperada i al llindar del precipici. El principal aspecte positiu és que els estalvis que molts ciutadans tenim a bancs i caixes són més segurs avui que no pas divendres. Ara, també és cert que els ajustos macroeconòmics que havien començat, continuaran.
Hi ha dues qüestions cabdals. Primera: el problema de fons de l'economia espanyola és que el model anterior es basava en unes fonts d'ocupació i de riquesa centrades en el sector immobiliari, i aquest model ha caigut. Per això, a la pregunta de quan sortirem d'aquesta situació, la resposta és: quan serem capaços de generar riquesa i ocupació que substitueixi la que ha caigut. Ens hem d'inventar un 4% o 5% del PIB en termes d'ocupació que substitueixi les activitats protagonistes de l'etapa anterior, i això necessita confiança i finançament. Així, doncs, serà important saber quina part dels 100.000 milions d'euros arribarà al teixit productiu per tal que s'obri l'aixeta del crèdit i la gent emprenedora i amb idees no continuï blocada. Tinc la percepció que d'ací a uns pocs anys, quan s'escrigui la història financera, el que determinarà si això ha estat positiu o negatiu serà si aquesta quantitat de diners ha contribuït a reactivar el teixit emprenedor o productiu.
Segona qüestió: una bona part de l'opinió pública té la percepció que els ajustos no es fan d'una manera equitativa i que s'aprofita la coartada de la crisi per fer ajustos de l'estat del benestar o d'ordre territorial i social d'una manera injusta. Caldrà veure, per tant, si aquests sacrificis que segurament hauran de continuar, es faran d'una manera que hom veurà més equitativa o si es mantindrà la dinàmica actual. Sense rescat, continuarien les retallades i fins i tot serien més immediates. Amb el rescat, estalviem una mica de temps, però els qui deixen els diners obliguen a presentar un calendari per a 'restablir els equilibris macroeconòmics'. Això vol dir augmentar dels impostos (bàsicament de l'IVA) significativament, reformular les pensions i prestacions de desocupació i continuar el procés de contracció de la despesa pública. Negar-ho em sembla d'una ingenuïtat injustificable. Hi insisteixo, no és per culpa del rescat. Sense rescat, hauria passat igual o d'una manera més accentuada, perquè hauria arribat un moment que no es podria tenir accés al finançament i que s'hauria de fer quelcom semblant a una suspensió de pagaments.
Joan Tugores, catedràtic d'Economia
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015