Opinió

Biel Mesquida

13.02.2013

Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià

Podem entrar dins el cap d’una dona de seixanta-set anys i d’un home de seixanta-vuit, una parella de jubilats de Calvià (Mallorca), que reben un avís de desnonament de ca seva el 19 de febrer perquè no poden pagar la hipoteca? Podem imaginar-nos el xoc emocional que la desoladora i anunciada notícia significa? Podem entendre la conversa en què decideixen de suïcidar-se perquè no suporten aquest fet i, també, perquè creuen que amb el seu sacrifici podran ajudar a canviar aquesta llei tan injusta? Podem veure com escriuen una carta on expliquen ben clara la raó del suïcidi: el desnonament?

Em tremolen els dits damunt les tecles quan escric, perquè trob indignant que dues persones se suïcidin per la usura d’un banc o una caixa. I ja n’hi ha una desoladora llista de més de quinze arreu de l’estat espanyol. Segurament aquest matrimoni no sabia l’existència de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Però potser havien llegit que la iniciativa legislativa popular (ILP) contra els desnonaments, amb un milió i mig de signatures, que demana una reforma de la llei hipotecària que inclogui la dació en pagament amb caràcter retroactiu, arribava ahir dia 12 de febrer al congrés espanyol, a Madrid. I de segur que sabien que el PP no volia votar a favor de la tramitació d’aquesta ILP.

Crec que la carta d’aquesta parella de Calvià, aquest testament que ens han deixat és un crit humaníssim que s’ha unit al de les altres tragèdies i als dels milers i milers de manifestants perquè els polítics del PP hagin decidit de donar suport a la ILP contra els desnonaments. Quina societat més pobra de valors de l’esperit si, perquè s'hi puguin aconseguir espires de justícia, s’han de sacrificar tants d’innocents!

Editorial