L'ordinalitat de Sánchez-Camacho

Alícia Sánchez-Camacho, conscient que la demanda d'una consulta sobre la independència no és cap suflé, intenta que el govern espanyol ofereixi una alternativa, centrada en un nou model de finançament. Més enllà que els fets indiquen que l'estratègia actual del PP segueix una direcció contrària (vegeu, si no, el pressupost de l'estat per al 2014 presentat per Montoro) i que el plet català no és pas una qüestió merament fiscal (no proposem la consulta com a xantatge per tenir més peix al cove, sinó per emancipar-nos), la proposta de Camacho ens presenta l'oportunitat de posar al descobert el cinisme amb què l'espanyolisme tracta les reclamacions de la ciutadania catalana.

Sánchez-Camacho proposa, doncs, un nou model de finançament que limiti la 'solidaritat', mitjançant la garantia del principi d'ordinalitat. El principi d'ordinalitat en matèria de finançament autonòmic és aquell segons el qual cap territori no pot perdre posicions en el rànquing de renda disponible per cap després de fer l'aportació a les arques comunes. És a dir, que si Catalunya és, per exemple, en renda de per cap la quarta comunitat de l'estat, després de pagar imposts i rebre les prestacions corresponents no pot quedar per sota del quart lloc.

Curiosament, el principi d'ordinalitat es recollia en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, concretament a l'article 206.5 ('L'estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes "per capita" entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament') , que va ser objecte de recurs pel Partit Popular, un recurs avalat per Alícia Sánchez-Camacho que ara defensa que s'apliqui.

Segons la part expositiva de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, el Partit Popular entén que el principi d'ordinalitat és inconstitucional:

'[...] infracció del principi de solidaritat com a conseqüència de les limitacions establertes en els mecanismes d'anivellament en l'art. 206.5. Aquest precepte exigeix a l'estat que garanteixi "que l'aplicació de mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans del seu anivellament". Aquest anomenat "principi d'ordinalitat" significa, per als actors, una altra ruptura del sistema constitucional de solidaritat, al qual s'imposa un límit objectiu que "congelaria" la dinàmica de transferència de renda.'

I, de fet, la sentència va anul·lar, per la via interpretativa, l'aplicació del principi d'ordinalitat, perquè considerava el següent:

'[...] el respecte a les competències de l'estat com a garant de la solidaritat interterritorial en l'àmbit econòmic i financer no permet la imposició estatutària de condicions com ara la inclosa en l'art. 206.3 EAC respecte de l'esforç fiscal comparat de les comunitats autònomes, també la previsió de l'art. 206.5 EAC hauria de declarar-se inconstitucional i nul·la en el cas que compartís aquesta mateixa naturalesa condicional i imperativa.'

És a dir, gràcies al recurs del PP que avalava Sánchez-Camacho, això que ara proposa Sánchez-Camacho no és possible d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional. La pregunta que em faig sobre la reivindicació sobtada del principi d'ordinalitat per part de Sánchez-Camacho és: es deu la ignorància o a la mala fe?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La proposta de Camacho ens ofereix l’oportunitat de posar al descobert el cinisme amb què l’espanyolisme tracta les reclamacions de la ciutadania catalana.

Gràcies al recurs del PP que avalava Sánchez-Camacho, això que ara proposa Sánchez-Camacho no és possible.