Opinió
-
D’Angela Merkel a Ada Colau
Agustí Pons
28.05.2015
-
País Valencià: any zero
Josep Albinyana
27.05.2015
-
La llengua més discriminada
Grup GELA
27.05.2015
-
'Qui lluita contra el país té les hores comptades en aquesta terra'
Cristòfol Soler
26.05.2015
-
'Açò que ha passat al País Valencià és brutal'
Ferran Torrent
26.05.2015
-
El 25%
Carme Junyent
14.05.2015
-
La primera salutació a Catalunya
Xavier Macia
14.05.2015
-
Benvinguts al 1992. Crònica d'urgència d'una nit electoral dura per als qui no vivim a Escòcia
Pau Obrador
08.05.2015
-
La llengua: infrastructura d’estat
Carme-Laura Gil
07.05.2015
-
Les fal·làcies del 55%
Lluís de Yzaguirre
07.05.2015
-
Qui pagarà el deute de l’estat espanyol?
Albert Pont
06.05.2015
-
L'escàndol de la nova comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública
Joan Soler
05.05.2015
-
Els FEM fan el seu paper
Jordi Sebastià
29.04.2015
Oriol Fuster Cabrera
06.02.2012
Oriol Fuster: 'Els romanesos veuen el seu nivell de vida igual o pitjor que abans del 89'
L'esperada dimissió del primer ministre Emil Boc arriba després de més de quinze dies de protestes a mig centenar de ciutats d'arreu del país. L'espurna inicial de la protesta va ser, també, una dimissió: la de Raed Arafat, subsecretari del Ministeri de Sanitat, molt popular al país per haver estat el responsable de la creació el 1990 del servei mèdic d'urgència romanès. Arafat fou forçat a dimitir per mostrar-se crític amb la reforma de la sanitat impulsada pel president Traian Băsescu, que considerava privatitzadora.
Les protestes, però, ràpidament van derivar del rebuig a la privatització sanitària i el caciquisme polític a una mostra de la indignació generalitzada per la situació del país. La reforma de Băsescu —retirada arran les protestes— no fa, en realitat, més que continuar una tònica donada des de la fi del cicle ceauşesquià. Dades publicades pel prestigiós diari econòmic Econtext.ro, per exemple, evidencien com entre el 1990 i el 2010 la sanitat pública romanesa ha vist com el número d'ambulàncies disponibles i de llits als hospitals es reduïa, literalment, a la meitat.
La retirada de la reforma de llei poc després de l'inici de les protestes fou indiscutiblement una victòria per als manifestants, com també ho és la dimissió ara de Boc. Caldrà, però, analitzar-ne el resultat a llarg termini.
Hem de partir de la complexitat de la realitat política romanesa i de les contradiccions que presenta la pròpia societat al respecte. La difícil situació demogràfica del país —amb més de tres milions de persones migrades i amb esfereïdores dades que apunten a més de 5000 persones vivint al carrer o a les clavegueres només a la capital amb un salari mínim que no arriba als 200€ i un cost de la vida gens coherent amb esta xifra— en són només una mostra. La percepció majoritària al respecte és tristament clara: si per part del jovent universitari l'únic objectiu d'acabar els estudis és poder marxar del país, entre els treballadors resulta fàcil trobar antics emigrats que havent retornat a Romania desitjarien tornar a marxar.
El desencant ciutadà respecte la situació social no ha sigut, però, canalitzat en forma de moviments socials o d'una ciutadania activa i participativa. Cercar-ne les causes demanaria un anàlisi a banda. Cal tenir en compte, però, l'impacte social de les minerade, la duríssima repressió contra les diferents protestes laborals efectuades pels miners durant els anys 90; una important “lliçó” per a la cultura política d'una ciutadania que s'estrenava en democràcia.
Les protestes d'enguany han esdevingut, així, un punt de trobada entre tota mena de persones i petits col·lectius crítics amb el govern, amb la situació social i amb el sistema econòmic. Les reivindicacions destaquen per la seua diversitat; en alguns casos, també, per la seua incompatibilitat: hi trobem des dels crítics amb la relació entre religió i Estat als monàrquics que reivindiquen el retorn al poder del rei exiliat, passant per grups feministes i anarquistes o, a l'altra banda, d'ultradreta. El perfil majoritari, però, és el del diguem-ne “romanès indignat”: després de les expectatives generades per un canvi polític i una entrada a la Unió Europea la ciutadania percep que el seu nivell de vida és igual —o pitjor— que abans del 89 i de l'europeïtzació.
La dimissió d'Emil Boc, dèiem, podria ser interpretada com una victòria per part dels manifestants, tanmateix també pot comportar la fi d'unes protestes fins ara inèdites. El fet important, però, és que han significat un important pas endavant en la cultura política de la ciutadania romanesa. L'aprenentatge i les sinergies generades fins ara hauran de servir, previsiblement, per a generar canvis més importants a mitjà i llarg termini.
Oriol Fuster Cabrera és blocaire de +VilaWeb i resident a Romania (http://blocs.mesvilaweb.cat/oriolfustercabrera).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015