Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'

Estàvem llargament acostumats a un PP gens entusiasmat amb qualsevol idea de promoció de la llengua catalana i a un PP que practicava un cert joc electoral amb les baixes apetències de la població monolingüe i amb les restes dels sentiments del localisme indocumentat. Però mai no havíem vist —i potser no esperàvem— un PP tan llançat contra el català com el partit actual, en bona mesura en mans de forasters i desitjós d'afalagar una direcció madrilenya disposada a recentralitzar l'estat i a completar el vell projecte uniformitzador. La fluixor dels governs de progrés en temes de normalització lingüística ha estat —ben lamentablement— tema eclipsat davant l'impacte social del retorn a la barbàrie.

L'estira-i-arronsa inicial de Bauzà s'ha convertit en una acció desacomplexada contra el català d'un abast molt més gran del que es vol donar a entendre. Un avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública, amb la idea de convertir el requisit de coneixement del català en un simple mèrit, du incorporada la modificació d'articles fonamentals de la llei de normalització lingüística (1986), de diverses lleis que afecten la funció pública i la derogació de cinc decrets, entre aquests el denominat 'decret 100' (1990), que fa preceptiu l'ús de la llengua catalana en les activitats de l'administració autonòmica i en les actuacions orals dels càrrecs públics. La modificació de la llei de normalització lingüística consisteix en la supressió del principi fonamental que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és també la llengua pròpia de la seva administració. Una qüestió absolutament crucial.

L'objectiu és fer desaparèixer tota obligació legal de fer servir el català per a les administracions, per als governants i per als funcionaris, tot diluït dins un bilingüisme oficial sense regulació i a la mercè de la voluntat del governant de torn. En el fons, es vol donar cobertura legal a allò que és l'aspiració d'aquesta nova classe dirigent de cada vegada més desarrelada: la utilització de l'espanyol com si fossin a qualsevol territori monolingüe castellà, tot desentenent-se de la llengua del país, deixada en mans de qui vulgui usar-la, en un context de fortíssima pressió espanyolitzadora. No cal dir que és la via lliure per a completar la substitució lingüística i l'extinció del català. El programa del PP espanyol i les seves lliurees autonòmiques.

Però amb la posada en marxa del pla també ha començat la resistència. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenters no es resignaran tan fàcilment. L'escridassada espontània al batlle de Palma quan va introduir l'esquizoglòssia a la Festa de l'Estendard —esquizoglòssia seguida ja mimèticament, o potser seguint ordres, per alguns batlles i uns altres càrrecs en els seus discursets—, la campanya per a presentar al·legacions als canvis legislatius projectats, l'extensió de la indignació a les xarxes socials, etc. auguren una situació de conflictivitat de la qual només ells seran responsables i que els passarà factura.

Gabriel Bibiloni és lingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet