Opinió
-
Manel Alves: 'Necessitem 70.000 persones per omplir les Terres de l'Ebre'
Manel Alves
09.08.2013
-
Què implica prorrogar els pressuposts?
Elisenda Paluzie
07.08.2013
-
Maria Antònia Font: 'Bauzá vol infondre la por entre el professorat'
Maria Antònia Font
01.08.2013
-
Joan Joan: 'Veig cendra, silenci i pedres'
Joan Joan
30.07.2013
-
Jordi Bilbeny: 'Universitat Nova Història: un espai per a recuperar la història i la dignitat'
Jordi Bilbeny
29.07.2013
-
Lengua Viua: 'Cau contunhar persutant tà qu’er usatge der aranés sigue present ena vida vidanta dera gent'
Lengua Viua
28.07.2013
-
Tretze federacions de països no independents al Mundial de Natació. I Catalunya?
Albert Bertrana
22.07.2013
-
Eugeni Casanova: Que enviïn algun tanc, per favor
Eugeni Casanova
18.07.2013
-
RTVV: la penúltima desfeta del País Valencià
Amàlia Garrigós
16.07.2013
-
Salvador Cardús: Una candidatura excepcional per a una oportunitat única
Salvador Cardús
11.07.2013
-
Dels nervis i les tupades del 1992 a l'emoció i la comunió del 2013
Tomeu Martí
04.07.2013
-
Odei A.-Etxearte: Sóc de 'Santako', no imbècil
Odei A.-Etxearte
03.07.2013
-
Pau Alabajos: La gent finalment ha recordat l'accident del metro i s'ha indignat
Pau Alabajos
03.07.2013
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
D'aquí a menys d'un any hi haurà eleccions al parlament europeu, en un moment en què Europa és un projecte polític molt devaluat en l'opinió pública. Dècades de funcionament massa burocràtic i, sobretot, liderat per una tecnocràcia suposadament objectiva i asèptica, però que ha servit principalment per a consolidar un model econòmic neoliberal, hi han allunyat les institucions de la ciutadania. La Unió Europea és percebuda com una gran maquinària fora del control democràtic real dels ciutadans europeus.
D'una altra banda, sovint els països membres han defensat més els interessos propis, en clau exclusivament estatal, que no pas un vertader projecte europeista, que prengués en consideració el bé comú i les oportunitats socials, polítiques, econòmiques i de formació que significaria un espai europeu cohesionat.
Això s'ha agreujat especialment amb la crisi econòmica, que va començar essent exclusivament financera, per culpa de les males pràctiques dels bancs, però que immediatament va contaminar l'economia real, la productiva, tant per la manca de crèdit disponible com per la fragilitat d'aquest teixit productiu, anquilosat després de dècades de concentració quasi exclusiva en la construcció i el turisme. La crisi ha afectat la salut econòmica dels estats, que s'han endeutat i han retallat amb duresa drets essencials com ara la salut i l'educació per salvar les entitats financeres que havien causat la crisi. Les 'receptes' de la troica (en què participen la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) no han fet sinó empitjorar la situació de la gent i beneficiar els especuladors.
En vista d'aquest panorama, les eleccions europees seran un moment essencial per a reorientar les prioritats de la política a Europa. En primer lloc, cal que siguin l'ocasió de centrar les polítiques en les necessitats reals de les persones, dels seus drets i de les seves condicions de vida. Cal impulsar una renovació econòmica generadora de llocs de feina, que exigeix una diversificació del teixit productiu, amb quatre branques: la innovació, l'economia verda, la producció i el consum d'abast local, i l'educació de qualitat.
En segon lloc, el medi, clau del nostre present i del nostre futur, com també del dels nostres fills. L'exhauriment dels recursos naturals, la destrucció del territori i el canvi climàtic no són fets inevitables, sinó la conseqüència directa de la sobreexplotació de la natura per a satisfer els interessos econòmics d'una minoria a la qual l'únic verd que l'interessa és el dels bitllets. A les illes Balears ens en ressentim des de fa massa anys.
També és fonamental de poder configurar una vertadera Europa del pobles, que superi la divisió estatal actual, artificial i sovint ineficaç, i que es basi en la radicalitat democràtica. És en aquest context que cal impulsar el reconeixement de les legítimes aspiracions a la plena sobirania dels pobles que componen el teixit d'Europa, amb la defensa del dret fonamental a l'autodeterminació reconegut a la Carta de les Nacions Unides.
Per aconseguir tot això cal que col·laborem entre totes aquelles i aquells que compartim aquesta visió i aquestes prioritats. A Europa, el grup Verds-ALE treballa per aquests objectius des de l'any 1999, unint en un mateix grup parlamentari els representants del nacionalisme progressista, l'ecologisme i l'esquerra alternativa. Des de llavors, ha anat intensificant la presència i la capacitat d'influència i ha esdevingut la quarta força al parlament europeu, amb una veu pròpia i decidida en favor de la participació real de la ciutadania en la presa de decisions, el canvi de model sòcio-econòmic, la defensa de l'autogovern i la sostenibilitat.
És en el grup Verds-ALE que la coalició MÉS per Mallorca, un projecte nou i obert que recull sensibilitats molt diverses, hauria de participar en l'impuls del canvi necessari. Moltes organitzacions de l'estat formen part d'aquest grup, i en un moment d'urgència democràtica serà una passa endavant molt important que les diverses forces que integren Verds-ALE conflueixin en una candidatura conjunta per a les eleccions europees. Una candidatura oberta a les formacions polítiques que s'hi vulguin incorporar des del compromís amb aquestes propostes, i que parteixi de la convicció que cal sumar per proposar alternatives de futur al bipartidisme estatal que ha col·laborat activament en el disseny de les nefastes polítiques neoliberals europees actuals.
Biel Barceló, coportaveu de MÉS per Mallorca i secretari general de la Federació PSM-Entesa.
David Abril, coportaveu de MÉS per Mallorca i coordinador d'Iniciativa Verds.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015