Opinió

Matthew Tree

06.06.2013

Tom Sharpe, ràbia contra la injustícia

La mort de Tom Sharpe m'ha sabut molt greu. Fa uns pocs anys que em va convidar a casa seva, hi vaig anar, m'ho vaig passar extraordinàriament bé i ens vam conèixer una mica. I, coses de la vida, em va tornar a convidar, però mai no hi vaig acabar anant. I no hi vaig anar perquè per mi era un gran escriptor i m'hi sentia una mica cohibit. Aquesta és la veritat.


Tothom diu de Tom Sharpe que és un humorista, que fa novel·la humorística, etc. I això és cert pel que fa a alguns títols. Però per a la major part de llibres que ha escrit és un escriptor mogut per una ràbia immensa contra qualsevol injustícia. I la base de tot el seu humor és aquesta ràbia contra la injustícia. Parlant amb ell, això encara quedava més clar.

Tom Sharpe estimava Catalunya i l'entenia perfectament. No parlava l'idioma, però segurament perquè va arribar aquí a una edat en què és francament difícil d'aprendre idiomes. Per exemple, va acceptar de ser el president honorari de l'English Culture Club, que és un club de lectura de la revista Catalonia Today. I recordo perfectament quan es va fer la inauguració del club, en què ell va començar el discurs dient senzillament: 'I love Catalunya'. I si ho diu Tom Sharpe, no és per ensabonar ningú. Realment, l'encantava Catalunya.

Era un home amb una gran experiència vital. Amb una vida molt variada a diferents punts del món. Havia vist coses horroroses a Sud-àfrica durant l'apartheid, per exemple, cosa que intueixo que el va marcar tota la vida. Una cosa que sé del cert és que va viure els últims anys feliços, en un lloc que estimava, Llafranc.


 


(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb)

Editorial