Opinió
-
Manel Alves: 'Necessitem 70.000 persones per omplir les Terres de l'Ebre'
Manel Alves
09.08.2013
-
Què implica prorrogar els pressuposts?
Elisenda Paluzie
07.08.2013
-
Maria Antònia Font: 'Bauzá vol infondre la por entre el professorat'
Maria Antònia Font
01.08.2013
-
Joan Joan: 'Veig cendra, silenci i pedres'
Joan Joan
30.07.2013
-
Jordi Bilbeny: 'Universitat Nova Història: un espai per a recuperar la història i la dignitat'
Jordi Bilbeny
29.07.2013
-
Lengua Viua: 'Cau contunhar persutant tà qu’er usatge der aranés sigue present ena vida vidanta dera gent'
Lengua Viua
28.07.2013
-
Tretze federacions de països no independents al Mundial de Natació. I Catalunya?
Albert Bertrana
22.07.2013
-
Eugeni Casanova: Que enviïn algun tanc, per favor
Eugeni Casanova
18.07.2013
-
RTVV: la penúltima desfeta del País Valencià
Amàlia Garrigós
16.07.2013
-
Salvador Cardús: Una candidatura excepcional per a una oportunitat única
Salvador Cardús
11.07.2013
-
Dels nervis i les tupades del 1992 a l'emoció i la comunió del 2013
Tomeu Martí
04.07.2013
-
Odei A.-Etxearte: Sóc de 'Santako', no imbècil
Odei A.-Etxearte
03.07.2013
-
Pau Alabajos: La gent finalment ha recordat l'accident del metro i s'ha indignat
Pau Alabajos
03.07.2013
Núria Cadenes
10.04.2013
Núria Cadenes: Passats vint anys, els assassins de Guillem Agulló no han aconseguit d'assassinar les seves idees
Tornar a llegir 'La mort de Guillem' m'ha fet tornar a plorar. La primera vegada ja em va causar aquest sentiment de dol i de ràbia. Vint anys després, la ràbia continua. Els assassins de Guillem Agulló ens van fer perdre la innocència a un parell de generacions, ens van fer topar amb la crua realitat.
La generació d'en Guillem era una generació de joves valencians que reprenia allò que no havia resolt l'anomenada transició. Era una generació que volia superar les nafres obertes i recuperar els drets del País Valencià, sense complexos. Reivindicar un País Valencià que ha sofert una incomoditat permanent en l'encaix amb Espanya.
Fou en aquell moment que també es va gestar el grup Obrint Pas, que dedicà a Guillem Agulló la cançó 'No estàs sol'. Joves que començaven a mostrar el malestar i protestaven. És això, que van voler tallar de cop els qui van cometre l'assassinat de Guillem Agulló. I aquest fet horrorós és una ignomínia, fins ara mateix.
Jo vaig assistir al judici, que és de les coses més fortes que he viscut a la vida, per la manera com van presentar la víctima, com un assassí. Fins i tot es van inventar una 'testigo X', que ningú no va poder saber qui era perquè deia que se sentia amenaçada pels amics d'en Guillem, i va declarar sense que la veiessin. Quina pantomima més ignominiosa! I en tot moment van voler amagar que l'assassinat es tractava d'un fet polític (perquè en Guillem era un Maulet, i ells uns feixistes), i ho van fer passar per una mera baralla de joves. I això que, després de matar-lo, de clavar-li el ganivet al cor, es van posar a cantar el 'Cara al sol'! Uns assassins que se sabia que estaven en grupuscles feixistes, vinculacions que han mantingut.
Sento ràbia per l'assassinat i sento ràbia per la impunitat i la protecció de la policia que reben aquestes trames feixistes al País Valencià. Sense oblidar el paper ignominiós que va fer-hi el diari Las Provincias, que també va participar en l'invent de presentar en Guillem com un assassí. Els periodistes de Las Provincias es van posar de la manera més barroera al servei dels feixistes per criminalitzar la víctima. I la família d'en Guillem, que a més a més de tot allò que van arribar a passar, van haver d'aguantar una pancarta davant de casa seva que deia 'Guillem jódete'. Tot això no s'oblida, no ho oblidem.
Per això és tan important la reedició del llibre de Jaume Fuster 'La mort de Guillem', perquè cal continuar explicant als més joves i a tothom què va passar i què li van fer.
Passats vint anys, el record d'en Guillem Agulló és ben viu. Els seus assassins no han aconseguit assassinar les seves idees. I si aleshores Obrint Pas tocava per a cent cinquanta persones, ara ja són milers que canten 'No estàs sol'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015