Opinió
-
Alfred Bosch: 'Gibraltar, per a Espanya, és com Catalunya'
Alfred Bosch
13.08.2013
-
Manel Alves: 'Necessitem 70.000 persones per omplir les Terres de l'Ebre'
Manel Alves
09.08.2013
-
Què implica prorrogar els pressuposts?
Elisenda Paluzie
07.08.2013
-
Maria Antònia Font: 'Bauzá vol infondre la por entre el professorat'
Maria Antònia Font
01.08.2013
-
Joan Joan: 'Veig cendra, silenci i pedres'
Joan Joan
30.07.2013
-
Jordi Bilbeny: 'Universitat Nova Història: un espai per a recuperar la història i la dignitat'
Jordi Bilbeny
29.07.2013
-
Lengua Viua: 'Cau contunhar persutant tà qu’er usatge der aranés sigue present ena vida vidanta dera gent'
Lengua Viua
28.07.2013
-
Tretze federacions de països no independents al Mundial de Natació. I Catalunya?
Albert Bertrana
22.07.2013
-
Eugeni Casanova: Que enviïn algun tanc, per favor
Eugeni Casanova
18.07.2013
-
RTVV: la penúltima desfeta del País Valencià
Amàlia Garrigós
16.07.2013
-
Salvador Cardús: Una candidatura excepcional per a una oportunitat única
Salvador Cardús
11.07.2013
-
Dels nervis i les tupades del 1992 a l'emoció i la comunió del 2013
Tomeu Martí
04.07.2013
-
Odei A.-Etxearte: Sóc de 'Santako', no imbècil
Odei A.-Etxearte
03.07.2013
Toti Soler
04.02.2012
Toti Soler: 'Quan tinc algun dubte sempre penso: Què faria l'Ovidi?'
Vaig gravar per primer cop amb l'Ovidi Montllor el 1968 i a partir del 74 vam començar a treballar plegats de manera fixa: he participat en tots els seus discs i també em vaig encarregar de la música dels muntatges poètics. L'amistat es va anar forjant i l'entesa artística que teníem és difícil de repetir. Era íntim, afectuós, un company incomparable i un gran artista. Espero que no se l'oblidi mai.
Quan va venir a Barcelona, el seu primer ofici va ser fer de perruquer de senyores. Vam comptar que havia arribat a fer fins a trenta-cinc oficis. Quan ens vam conèixer, tots dos vivíem al costat de Parc Güell, venia a casa sovint i també em tallava els cabells. Anàvem junts a veure el Barça, perquè era molt culer. Era un amic entranyable, més aviat com un germà gran.
L'Ovidi era una persona profunda. Seriosa, tot i que li agradava també la broma, i molt conscient d'allò que defensava. Venia d'un ambient obrer i n'estava molt conscienciat. També era molt prudent, i a l'hora de prendre decisions s'ho rumiava molt.
M'agradava sobretot quan recitava poesia. Recordo que anàvem a pobles a fer recitals i fins i tot gent que no havia obert mai un llibre de poemes es quedava hipnotitzada. Poca gent sap explicar poesia de la manera natural com ho feia ell.
Abans, però, havia fet d'actor, que és com va començar. Feia teatre i cine, i va tenir molt d'èxit amb 'Furtivos'. Això el va fer famós, i estava molt preocupat perquè la gent pel carrer li demanava autògrafs. Li feia molta vergonya perquè era molt modest i senzill, així que anava pel carrer mig tapat perquè no el reconeguessin.
Com a lletrista, té moltes cançons memorables. Era un home molt seriós i treballava molt cada cançó, la pensava fins que trobava la manera d'interpretar-la i fer-la arribar. Era un gran artista.
Va passar molts anys sense fer cap disc. Amb el començament de la 'democràcia', van deixar de parlar de determinades persones per a fer-les desaparèixer. Li va passar a l'Ovidi, a mi i a molts altres. Finalment va trobar una discogràfica perquè li edités un disc. I va ser mentre el gravàvem que es va quedar sense veu. Primer ens vam pensar que s'havia quedat afònic però no, va resultar que era una càncer. Va treballar com un boig amb metges i foniatres i va fer algunes actuacions. Va patir molt, però vam poder fer un últim muntatge poètic que va ser preciós: 'Ovidi diu Sagarra'. Va ser magnífic, al Teatre Lliure, hi vam ser durant dues setmanes. Gràcies a la gravació que en va fer TV3 vam poder fer el disc després. Ho vam fer quan ja no tenia veu, i va suposar un gran esforç i molt de patiment. Justament l'última actuació va ser a Andorra fent el Sagarra.
Era el padrí de la meva filla, i quan es va morir hi vaig anar amb ella. Va ser una nit terrible. Encara que ja ho sabíem, va ser una patacada molt forta perquè era una persona molt estimada. Però també inoblidable: a casa meva, hi és molt present. Obro una carpeta, i em trobo lletres d'ell escrites a mà. N'obro una altra, i m'hi trobo fotos. Quan tinc algun dubte, sempre penso 'Què faria l'Ovidi?', perquè trobo que tenia molt bon criteri. Mira, encara després de mort continua ajudant-me.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015