Opinió
-
Alfred Bosch: 'Gibraltar, per a Espanya, és com Catalunya'
Alfred Bosch
13.08.2013
-
Manel Alves: 'Necessitem 70.000 persones per omplir les Terres de l'Ebre'
Manel Alves
09.08.2013
-
Què implica prorrogar els pressuposts?
Elisenda Paluzie
07.08.2013
-
Maria Antònia Font: 'Bauzá vol infondre la por entre el professorat'
Maria Antònia Font
01.08.2013
-
Joan Joan: 'Veig cendra, silenci i pedres'
Joan Joan
30.07.2013
-
Jordi Bilbeny: 'Universitat Nova Història: un espai per a recuperar la història i la dignitat'
Jordi Bilbeny
29.07.2013
-
Lengua Viua: 'Cau contunhar persutant tà qu’er usatge der aranés sigue present ena vida vidanta dera gent'
Lengua Viua
28.07.2013
-
Tretze federacions de països no independents al Mundial de Natació. I Catalunya?
Albert Bertrana
22.07.2013
-
Eugeni Casanova: Que enviïn algun tanc, per favor
Eugeni Casanova
18.07.2013
-
RTVV: la penúltima desfeta del País Valencià
Amàlia Garrigós
16.07.2013
-
Salvador Cardús: Una candidatura excepcional per a una oportunitat única
Salvador Cardús
11.07.2013
-
Dels nervis i les tupades del 1992 a l'emoció i la comunió del 2013
Tomeu Martí
04.07.2013
-
Odei A.-Etxearte: Sóc de 'Santako', no imbècil
Odei A.-Etxearte
03.07.2013
Germà Bel
12.01.2012
Germà Bel: 'La gran velocitat s'ha fet a Espanya amb criteris de construcció nacional'
Espanya és el primer estat d'Europa en construcció de quilòmetres de vies de gran velocitat en termes absoluts i el primer del món en termes relatius per població i quilòmetres quadrats. La crisi probablement no aturarà els projectes aprovats, sinó que tan sols els alentirà. En el cas d'Espanya, a diferència de la resta del món, la discussió sobre les infrastructures ferroviàries no és sobre la viabilitat econòmica o el benestar social, sinó que es justifiquen per un objectiu de construcció nacional espanyola connectant Madrid amb qualsevol altre punt. I això no és una interpretació, sinó una frase literal del 25 d'abril de 2000 d'Aznar en un debat d'investidura. Va dir que l'objectiu de la gran velocitat era de connectar totes les capitals de província amb Madrid.
Aquests no termes de discussió no es donen enlloc més. A la Gran Bretanya hi ha una discussió tremenda sobre els efectes en l’economia i en el benestar social de la línia HS2 entre Londres i Birmingham. El govern mateix reconeix que la inversió i el retorn són al límit, i cal tenir en compte que normalment les estimacions d'aquests projectes es fan exagerant la demanda i disminuint els costos. La gent que hi és contrària diu que és un elefant blanc, una inversió deslligada dels criteris de mercat.
Un altre exemple és el dels Estats Units, que tenen una xarxa ferroviària relativament dolenta, que l'únic tram que tenen en bones condicions és el de Boston-Washington i que no és de gran velocitat. Perquè discuteixen beneficis i costos i conclouen que no és una bona inversió. A l'únic lloc on es discuteix la idoneïtat de la gran velocitat és a Califòrnia, entre Los Angeles i San Francisco. Els EUA són un país en què aquestes coses no es fan per imatge de marca ni per afavorir constructores, sinó considerant si els beneficis socials són més grans que no pas els costos socials. No tot és París-Lió ni Tòquio-Osaka, que són connexions molt rendibles que guanyen diners.
En canvi, a Espanya no hi ha hagut aquest debat en la planificació de les infrastructures i han aplicat aquell criteri que diu que tant se val el cost de la inversió; que, si hi ha més diners, es farà més ràpidament, i si no n'hi ha tants, es farà més lentament. I com que la política de transports és de les més nacionalitzades dins l'àmbit europeu europeu, no hi ha previst que les autoritats comunitàries exigeixin a Madrid una planificació adequada a les necessitats econòmiques i al creixement. A Espanya les grans constructores s'han beneficiat enormement de les concessions d'obres de l'AVE. Ha estat un gran negoci per a uns quants.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015