Antoni Dalmases: 'La política municipal de Sabadell és l'antidemocràcia pura'

Quan Manuel Bustos va entrar a l'alcaldia de Sabadell el 1999, s’hi va instaurar un estil diferent. Només cal recordar que hi van arribar amb una frase: 'Ahora os vais a enterar.' Com si fos una revenja. La van dir la mateixa nit de guanyar les eleccions. I d'aleshores ençà hi ha hagut una manera de fer adreçada a canviar la dinàmica de la ciutat (una dinàmica que tenia dificultats, també, és clar, i jo mateix havia protestat contra la gestió cultural del govern Farrés).

Ara tenim davant una manera exclusivista de dirigir la política local en secret, buscant els teus i eliminant els altres, i sobretot, l'antidemocràcia pura, que és no suportar qui et critica, oposar-te a qualsevol qui no sigui al teu costat i mostrar-te refractari a tot plantejament diferent del teu. Això és molt greu, i aquesta és la fórmula que ha anat pujant de to i ha anat enfollint d'una manera exagerada. Bustos ha gastat unes maneres fatxendes, i ha tingut una actitud antipàtica amb la gent. S'ha proposat de fer una ciutat a mida, i ha anat convertint-se de mica en mica en un monstre.

Una vegada, quan jo col·laborava amb el 9 Nou, a principi dels noranta, em van informar sobre uns professors que havien rebut unes dades d'adreça falses per entrar a una escola de Sabadell. N’era responsable un regidor de l'ajuntament que es deia Bustos. En aquell moment ignorava qui era, no li havia vist mai la cara ni en sabia res. Vaig explicar-ho a la columna al 9 Nou. Es va emprenyar molt amb mi, fins al punt de demanar-me qui era i què tenia contra ell. Jo no tenia res contra ell, sinó contra les formes. És un exemple simbòlic. 

Hi ha poca gent a Sabadell que cregui que aquest home diu la veritat. Jo no tinc res contra ell, que quedi molt clar; sí que m’oposo al seu model de ciutat, que vol convertir Sabadell en una ciutat adotzenada, monòtona, trista, deixada, sense ànima ni gràcia.

Hi ha coses que se saben: que hi ha hagut gent que ha estat vigilada, advertida, que l'han volguda acomiadar, que des de l'ajuntament han trucat a l’empresa on treballava per dir: 'Ja sabeu qui hi teniu treballant, aquí?' Això no es pot provar, és clar. Però us dic una cosa: cap ciutadà normal no es guarda les multes per si un dia les hi demanen. Només les guarda algú que sap que les hi demanaran. Els comprovants només els conserva algú que ha de justificar-se.

És l'anomenat 'estil Bustos', que es coneix des de fa uns quants anys, i que jo també he viscut en la pròpia pell. Per exemple, quan amb l'escriptor Roc Casagran ens van convidar a col·laborar, de franc, a Ràdio Sabadell, i després ens hi van prohibir de participar-hi. Perquè sempre hem estat molt crítics amb l'ajuntament. Una vegada un prohom socialista de Sabadell em va dir, mig de broma perquè som amics de fa molts anys: 'Vigila, que a tu te la tenen votada.' I més exemples. Quan va haver-hi la consulta sobiranista, que jo n'era el portaveu, van posar com a condició per a deixar-nos els locals municipals que en Dalmases no parlés sobre l'ajuntament. Bé, doncs no en vaig parlar, vaig fer ganyotes i prou.

Penso que un governant que desconfia dels seus ciutadans i els mira de reüll és un dictador.

Antoni Dalmases, escriptor
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

S'ha proposat de fer una ciutat a mida, i ha anat convertint-se de mica en mica en un monstre.

Hi ha coses que se saben: que hi ha hagut gent que ha estat vigilada, advertida, que l'han volgut acomiadar, que han trucat a la seva empresa des de l'ajuntament per dir: 'Ja sabeu qui hi teniu treballant, aquí?' Això no es pot provar, és clar.