Opinió
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
-
Veus espanyoles de segon nivell
Vicenç Salvador Torres Guerola
17.11.2013
-
Gaziel va morir sent immoderat
Francesc-Marc Álvaro
16.11.2013
-
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor
Joan Pérez i Ventayol
10.11.2013
-
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
Josep Usó
08.11.2013
-
Externalitzar la publicitat de TV3, un error irreparable
Sergi Sabrià
07.11.2013
-
O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat
Empar Marco
07.11.2013
-
'Les entitats hem d'encapçalar una mobilització civil contra el tancament de Canal 9'
Tonetxo Pardiñas
06.11.2013
-
'Ara comença el procés de recuperació de Canal 9'
Toni Gisbert
06.11.2013
-
Vicent Moreno: 'És un cop d'estat mediàtic'
Vicent Moreno
06.11.2013
-
La pregunta és independència i el referèndum és tant sí com no
Quim Arrufat
06.11.2013
-
Només hi ha una solució: eleccions immediatament
Rafa Xambó
05.11.2013
-
Hem demostrat i s'ha demostrat que s'havia robat
Reis Juan
05.11.2013
Pep Martí
12.04.2014
Tarradellas, apropiació indeguda
Als qui regeixen la política de l’Estat els agraden molt els catalans que ja no governen Catalunya. Sovint s’ha elogiat l’expresident Pujol i la seva moderació en contraposició al president Mas. Alguns potser recordaran que en els inicis de la Transició, eren sovintejades les cites a Francesc Cambó. Fins i tot un home com Manuel Fraga va elogiar Prat de la Riba (per allò de “Per Catalunya i l’Espanya gran”, se suposa). Temps passats sempre van ser millors, deuen pensar en el nacionalisme mesetari. La veritat és que tant Cambó, com Prat, com Tarradellas, com Pujol, van haver de suar en el seu moment per fer-se escoltar. Tots ells van ser atacats de forma despietada quan van tenir la responsabilitat de liderar.
En el cas de Tarradellas, però, l’apropiació indeguda és manifesta i caldria sortir-ne al pas. Permetre que la figura de l’expresident sigui tergiversada és un error. Tarradellas és un personatge complex, que agradarà més o menys i que va cometre errors, com tothom. Però el seu retorn encarnant una institució que havia estat derrotada pel franquisme, com ja s’ha repetit, va ser una de les poques victòries de Catalunya sobre l’Espanya de Rajoy i Rubalcaba.
Pep Martí és historiador i periodista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015