Facultat de català i Universitat de Perpinyà

En una 'Opinió contundent' del 6 de setembre passat, intitulada 'Catalunya, França i Catalunya Nord', Joan Becat fa unes afirmacions que no tinc més remei que corregir. En primer lloc, em presenta com a 'director de l'Institut Franco-Català Transfronterer'. Si bé és cert que tinc, des de fa poc, la funció de director adjunt de l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), la facultat de català de la Universitat de Perpinyà, i participi doncs com a tal en l'administració de l'entitat, no és exacte que el dirigeixi tot sol, ni que en tingui la responsabilitat.

Per una altra banda, un poc més lluny en el text, en una mateixa frase on torna a aparèixer el meu nom, és fet esment de noves 'tensions internes a la universitat al voltant del català, no pas pel nombre d’estudiants ni la utilitat de l’estructura, com ho ha rectificat Alà Baylac, sinó per les pressions de la Facultat de Lletres i el seu degà Nicolas Marty, amics també electoralment parlant de l’actual president Fabrice Lorente, que se voldrien apoderar per a unes altres finalitats de la Casa dels Països Catalans i dels llocs de feina del departament de català'. No vull entrar aquí a debatre els detalls avançats per Joan Becat.

En canvi sí que em toca assegurar que jo no tinc cap constància de noves tensions en el si de la universitat sobre la qüestió del català. Com tampoc no puc testimoniejar jo cap pressió de la Facultat de Lletres, ni de cap altra, contra l’Institut Franco-Català Transfronterer. Hem tingut fins ara, amb el degà de Lletres Nicolas Marty, relacions cordials i un diàleg franc per tots els temes que ens han tocat de tractar pel que fa a l’ensenyament del català en col·laboració entre les dues facultats (preparació de la nova llicenciatura de llengües, ensenyament de català per a estudiants de carreres de lletres…).

L’ensenyament de català com a especialitat a la Universitat de Perpinyà (llicenciatura en tres anys, màsters en dos anys i doctorat) és una especificitat del campus de Catalunya Nord, tant amb vista a les altres universitats de l’estat francès (on el català només s’ensenya com a disciplina optativa) com amb vista a les universitats de la resta dels Països Catalans (a qui manca la dimensió d’interfície dels estudis de català amb les necessitats de l’àmbit francès, sense comptar la diferència de tarifes –d'1 a 10– per matricular-se a un diploma). I pel mateix preu (uns 250 euros l’any), la llicenciatura de català a la Universitat de Perpinyà se pot fer igualment a distància…

Cert és també que no sobren les places ni els ensenyants titulars a la facultat de català (la qual cosa s’explica per restriccions generals, retallades ministerials i prioritats altres que la llengua catalana). Per funcionar millor i cobrir les necessitats d’ensenyaments de tots els diplomes, a l’IFCT li aniria bé de poder beneficiar d’una plaça més de professor (o més, somiem…). Vingui del ministeri, vingui de la recuperació de places que havien estat redistribuïdes al si del campus. Sobre aqueixa qüestió, tot i el context de condicions pressupostàries rigoroses, la direcció de la universitat, i el seu president Fabrice Lorente, no semblen pas gens hostils a la idea de consolidar la facultat de català amb nous mitjans. Probablement aquesta posició té a veure tant amb la defensa d’una de les especificitats de Perpinyà (el tema del català i dels assumptes transfronterers) com de la presa en compte d’una actualitat sòcio-política sud-catalana que inclina a anticipar els menesters per disposar ben aviat dels instruments destinats a tractar un nou espai estatal, català i sobirà. Els mesos a venir ens donaran les precisions d'aquestes presumpcions: concreció del procés d’autodeterminació català i places noves per a l’ensenyament del català a la Universitat de Perpinyà.

Alà Baylac Ferrer, director adjunt i professor de l'IFCT i vice-president de l'APLEC.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet