Opinió
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
-
Veus espanyoles de segon nivell
Vicenç Salvador Torres Guerola
17.11.2013
-
Gaziel va morir sent immoderat
Francesc-Marc Álvaro
16.11.2013
-
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor
Joan Pérez i Ventayol
10.11.2013
-
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
Josep Usó
08.11.2013
-
Externalitzar la publicitat de TV3, un error irreparable
Sergi Sabrià
07.11.2013
-
O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat
Empar Marco
07.11.2013
-
'Les entitats hem d'encapçalar una mobilització civil contra el tancament de Canal 9'
Tonetxo Pardiñas
06.11.2013
-
'Ara comença el procés de recuperació de Canal 9'
Toni Gisbert
06.11.2013
-
Vicent Moreno: 'És un cop d'estat mediàtic'
Vicent Moreno
06.11.2013
-
La pregunta és independència i el referèndum és tant sí com no
Quim Arrufat
06.11.2013
-
Només hi ha una solució: eleccions immediatament
Rafa Xambó
05.11.2013
-
Hem demostrat i s'ha demostrat que s'havia robat
Reis Juan
05.11.2013
Jordi Sebastià
11.04.2013
Jordi Sebastià: Guillem Agulló, qüestions pendents
L'assassinat del jove de Burjassot Guillem Agulló (homicidi, segons la qualificació oficial) va marcar unes formes d'actuar, per part de la judicatura valenciana i també de bona part de l'opinió pública, que continuen vigents ara, vint anys després. L'objectiu d'aquestes estratègies era despolititzar i amagar la violència feixista que 'embrutava' allò que es presentava com una modèlica transició política a la democràcia.
Tot reduint l'assassinat de Guillem a una mera baralla de joves, s'intentava ocultar la presència de grups organitzats que des de l'extrema dreta volien condicionar el panorama polític valencià mitjançant tota mena de mètodes. I ho aconseguiren. El procés judicial i mediàtic no sols va eliminar la dimensió política del crim sinó que va arribar a culpabilitzar la víctima i el seu entorn: al capdavall eren 'catalanistes' i per tant d'una manera o d'una altra en devien tenir la culpa.
Aquells intents, frustrats, d'amagar les realitats incòmodes són els responsables de bona part de la violència política que ha de suportar el País Valencià i de la institucionalització d'una situació de precarietat democràtica crònica. Aeroports sense avions, presidents exculpats o consellers que fan desaparèixer els diners de les ONG només poden explicar-se en el context d'un país on s'ha inoculat el verí de la por de reconèixer la trista realitat en què viu. I mentre aquestes qüestions pendents no es resolguen, la democràcia continuarà condicionada i malaltissa.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015