Opinió
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
-
Veus espanyoles de segon nivell
Vicenç Salvador Torres Guerola
17.11.2013
-
Gaziel va morir sent immoderat
Francesc-Marc Álvaro
16.11.2013
-
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor
Joan Pérez i Ventayol
10.11.2013
-
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
Josep Usó
08.11.2013
-
Externalitzar la publicitat de TV3, un error irreparable
Sergi Sabrià
07.11.2013
-
O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat
Empar Marco
07.11.2013
-
'Les entitats hem d'encapçalar una mobilització civil contra el tancament de Canal 9'
Tonetxo Pardiñas
06.11.2013
-
'Ara comença el procés de recuperació de Canal 9'
Toni Gisbert
06.11.2013
-
Vicent Moreno: 'És un cop d'estat mediàtic'
Vicent Moreno
06.11.2013
-
La pregunta és independència i el referèndum és tant sí com no
Quim Arrufat
06.11.2013
-
Només hi ha una solució: eleccions immediatament
Rafa Xambó
05.11.2013
Josep Piera
15.09.2012
Josep Piera: Francesc Candela
A Gandia, la vesprada del 13 de setembre, acomiadàrem l’amic Francesc Candela, qui, durant la transició democràtica, va ser un polític significat dins de l’esquerra nacionalista, especialment a la seua ciutat, Gandia, i a la seua comarca, la Safor, aleshores coneguda clandestinament com 'la Psanfor', pel partit on ell militava. Com a polític gandià, la seua bonhomia personal i el seu tarannà d’hàbil negociador (era un advocat ben preparat) van ser claus durant els anys que va ser regidor de l’ajuntament. Per dir-ho en curt: Candela marcà idees noves, maneres noves, i un estil de fer política real a escala municipal.
Per això dic que sense els coneixements i les qualitats que ell tenia, Gandia no seria la que és ara; vull dir, una ciutat democràtica, moderna, dialogant, que es reconeix en la seua història, i renovada urbanísticament. La Gandia que ha marcat tendència durant trenta anys. A més, Paco Candela ha sigut una persona cabal, és a dir de cap, amb seny (també dit trellat), un negociador discret, dialogant, coherent amb les seues idees, a les que s’ha mantingut fidel. Com cal que siga un polític, que és el que era ell. I una bona persona.
Voldria destacar algunes de les seues activitats en el terreny cultural. Perquè mitjançant la seua voluntat civil (i la d’altres, per supòsit), els que érem més joves poguérem escoltar Raimon i altres 'noves cançons' per primera vegada a Gandia, ens poguérem formar intel·lectualment al soterrani de l’Ateneu Juvenil, tinguérem un Cine Club, gaudírem de lectures i de músiques d’arreu del món gràcies a Concret-Llibres... I vam aprendre a valorar els nostres clàssics (Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella). I més, més coses que ara se’m queden als calaixos del record.
Per tot això m’atrevesc a dir que Paco Candela possibilità el creixement intel·lectual de la generació que li anava darrere, que és la meua, i la d’altres molts. Per això, els joves dels 70, més poètics que polítics, l’hem tingut com un germà gran amb qui es podia enraonar, discutir, discrepar, no fer-li cas... Per això l’hem estimat i respectat sempre. I valore especialment la seua cultura literària, i la capacitat amb que feia possibles, des del seu pragmatisme, o consciència de la realitat, els somnis civils d’un país silenciat, i els culturals d’una generació creativa, més jove que ell. Perquè ell creia que entre tots ho podríem fer tot (que es deia aleshores); fins i tot fer possible el que semblava impossible. Dijous passat, família, amics, companys, polítics, i militants del seu partit, més que dir-li adéu amb un somriure, li vam desitjar un bon viatge, i li vam mostrar el nostre record generós i bonhomiós. Com era ell.
Josep Piera
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015