Opinió
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
-
Veus espanyoles de segon nivell
Vicenç Salvador Torres Guerola
17.11.2013
-
Gaziel va morir sent immoderat
Francesc-Marc Álvaro
16.11.2013
-
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor
Joan Pérez i Ventayol
10.11.2013
-
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
Josep Usó
08.11.2013
-
Externalitzar la publicitat de TV3, un error irreparable
Sergi Sabrià
07.11.2013
-
O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat
Empar Marco
07.11.2013
-
'Les entitats hem d'encapçalar una mobilització civil contra el tancament de Canal 9'
Tonetxo Pardiñas
06.11.2013
-
'Ara comença el procés de recuperació de Canal 9'
Toni Gisbert
06.11.2013
-
Vicent Moreno: 'És un cop d'estat mediàtic'
Vicent Moreno
06.11.2013
-
La pregunta és independència i el referèndum és tant sí com no
Quim Arrufat
06.11.2013
-
Només hi ha una solució: eleccions immediatament
Rafa Xambó
05.11.2013
Pere Cardús
21.04.2012
Pere Cardús: 'Contra l'exèrcit futbolístic de l'Espanya de sempre'
El futbol és un negoci com tants en què les coses van bé quan s'hi guanyen diners i van malament quan se n'hi perden. Això ja ho sap tothom. El Barça i el Madrid són dues marques que competeixen per tenir més quota de mercat i vendre més samarretes a tot el món. Tot plegat no és gaire diferent de la competició d'Apple i Microsoft o de Google i Facebook.
Com passa amb les marques d'èxit, al Barça i al Madrid, els hem atribuït identitat pròpia, que és el resultat de tres elements: identificació, diferenciació i reconeixement. Les identitats del Barça i del Madrid existeixen perquè uns col·lectius humans s'hi senten identificats, perquè es diferencien i es necessiten l'un a l'altre per reforçar la identitat pròpia, i perquè han obtingut reconeixement exterior.
Si bé comparteixen els tres elements bàsics de tota identitat, els valors i els relats que presenten aquests dos equips són ben diferents. El Barça és un club que ha lluitat i s'ha construït a contravent, ha hagut de superar totes les traves i la repressió més dura de les institucions polítiques hostils. En canvi, el Madrid s'ha beneficiat del suport del poder, dels favors polítics, de les requalificacions més indignes, de l'espoliació imperial. El Madrid és el club d'Espanya contra Catalunya. I el Barça és el club de Catalunya en favor de Catalunya. Aquesta és la gran diferència. I a partir d'aquí, l'estil de joc, els valors, les actituds i l'educació no fan sinó transmetre i fer visible aquesta història.
Avui els catalans, amb el Barça i en Guardiola d'estendards, ens batem amb l'exèrcit futbolístic de l'Espanya de sempre, la que juga brut i no respecta les normes, la que xuta de lluny a rebentar. És un xoc extraordinari que no té res a veure amb els duels que l'han precedit. Avui podem guanyar una batalla fonamental, i l'hem de guanyar. Els descarats han d'enfilar el camí del vestidor amb la cua entre cames i tremolor a les cuixes.
Avui no juguen onze esportistes perquè els catalans ens ho mirem des de casa menjant una pizza i bevent cervesa. Avui no es pot sopar i hem d'estar serens. Catalunya necessita guanyar l'única Espanya possible i l'única que ha existit: la del lladronici, la del traductor que esdevé entrenador i es comporta com un nou ric, la que quan fa gol s'assenyala la cuixa enlloc d'abraçar els companys, la del Pepe (PP?) que trepitja la mà de Messi, la que fica el dit a l'ull de l'ajudant, la que protesta de tot...
A la Catalunya autonòmica res no és el que és. Tot pren un sentit i una significació política, perquè no ens deixen ser qui som i perquè no ens hem atrevit a ser-ho. A Catalunya, el Barça no és un negoci i prou. I el d'avui, no és un partit i prou.
Pere Cardús (@perecardus), periodista
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015