Opinió
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
-
Veus espanyoles de segon nivell
Vicenç Salvador Torres Guerola
17.11.2013
-
Gaziel va morir sent immoderat
Francesc-Marc Álvaro
16.11.2013
-
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor
Joan Pérez i Ventayol
10.11.2013
-
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
Josep Usó
08.11.2013
-
Externalitzar la publicitat de TV3, un error irreparable
Sergi Sabrià
07.11.2013
-
O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat
Empar Marco
07.11.2013
-
'Les entitats hem d'encapçalar una mobilització civil contra el tancament de Canal 9'
Tonetxo Pardiñas
06.11.2013
-
'Ara comença el procés de recuperació de Canal 9'
Toni Gisbert
06.11.2013
-
Vicent Moreno: 'És un cop d'estat mediàtic'
Vicent Moreno
06.11.2013
-
La pregunta és independència i el referèndum és tant sí com no
Quim Arrufat
06.11.2013
-
Només hi ha una solució: eleccions immediatament
Rafa Xambó
05.11.2013
Salvador Cardús
09.03.2012
Salvador Cardús: 'Qui un dia es lleva independentista, mai més no se’n va a dormir autonomista o federalista'
La constitució de l’Assemblea Nacional Catalana de dissabte és una molt bona notícia per a l’independentisme. La fragmentació que fins ara l’ha caracteritzat no s’acaba amb l’Assemblea, és clar, però sí que el fet de constituir-la permet de definir un espai de col·laboració bàsica en el terreny de la mobilització popular, que només té sentit si és àmplia, transversal, no partidista i sense una definició ideològica particular.
La iniciativa també té riscos. D’una banda, cal que no vulgui entrar a competir en terrenys consolidats per unes altres organitzacions de la societat civil que han trobat un espai especialitzat en el treball de desvetllament de consciències. No seria legítim que l’últim d’arribar tingués la pretensió de 'coordinar' els que ja fa temps que hi són. D'una altra, per tal de mantenir una base àmplia, cal que doni la màxima autonomia a les assemblees locals –cadascú ha de trobar el seu ritme de treball– i convé que no s’emboliqui en els debats que la podrien esquerdar.
Ara, per damunt de tot, l’Assemblea és l'indici de l’evidència que una molt bona part del país ja ha fet el pas que el situa al davant de l’actual parlament, reflex més dels vells temps que no pas dels que arriben. I aquest és un d’aquells passos que no tenen marxa enrere. Es pot perdre la partida, però qui un dia es lleva independentista, mai més no se’n va a dormir autonomista o federalista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015