Opinió
-
Idò sí, els Països Catalans existeixen!
Maria Antònia Font
11.12.2013
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
Quim Torra
15.10.2014
Doblem l'aposta: plebiscitàries
(Aquest article es fonamenta en quatre premisses: 1. Si no es pot votar és per culpa de l'estat impropi; 2. L'adversari és Madrid, mai no ho serà ningú que vulgui la independència de Catalunya; 3. Cap frustració, més ganes de votar i de ser independents que mai; i 4. Vull la independència.)
Implacablement, el full de ruta debatut i fixat pel Consell Assessor de la Transició Nacional va complint-se amb la precisió d'un rellotge suís. En la partida que va començar ja fa uns quants anys perquè Catalunya pogués decidir lliurement el seu futur polític, s'han ofert a l'estat espanyol totes les possibilitats, d'acord amb la legislació espanyola vigent. Des de la defensa feta per Turull, Rovira i Herrera al Congrés de Diputats, fins a la possibilitat de votar d'acord amb la llei de consultes catalana. De referèndum a consulta no vinculant. Tot endebades. Espanya, que no falla mai, ha rebutjat totes les propostes. Cap sorpresa per a ningú, entenc. Som on era absolutament previsible que fóssim.
Malgrat tot, aquest procés té una darrera carta a jugar —acceptada pel CATN—: les eleccions plebiscitàries. I, tanmateix, ara que doblem l'aposta, que el risc que es pren és enorme, que entrem en la fase més decisiva, ha petat tot.
Primer, i abans de continuar, cal lamentar el trencament de la unitat política (que és, justament, allò que l'estat impropi busca desesperadament: si no ens barallem, ells perden i nosaltres ens enfortim, per això la desunió dels catalans és un dels objectius estratègics, històricament immutables, de tots els governs espanyols). Aquest fet, justament amb la constatació que el govern no tenia preparades totes les eines/reaccions per a resistir el desafiament que es presentava, han de ser objecte d'una profunda autocrítica. Les plebiscitàries són un 'match-ball' que es pot guanyar o perdre: només tindrem una oportunitat. Per això cal jugar el punt amb tota la concentració possible i el millor estat de forma.
Primera conclusió: s'han acabat els xecs en blanc a partits polítics.
Ara allò que em sembla més discutible és el 9-N. Però, a veure, si el presentem com la fotografia del trencament simbòlic amb l'estat que no ens deixa votar, no és una foto potentíssima? És que cap independentista, davant una urna, no anirà volant a ficar-hi una papereta? Si no és el final de res sinó el començament de tot, no val la pena? Tot torna a ser en mans de la mobilització de la ciutadania, si és que mai havia deixat de ser-hi. Si el 9-N milions de ciutadans van a testimoniar el seu suport, es converteix en el millor acte d'inici de campanya de les plebiscitàries.
Però cal certificar i assegurar aquest pas. És imprescindible que aquest escenari de 'dues voltes' (primera, simbòlica, el 9-N; i segona, real i legítima, amb les conseqüències polítiques més importants de la història de Catalunya, màxim el febrer del 2015) sigui clar, explícit i amb garanties i dates sobre la taula.
Segona conclusió: és vital el compromís o pacte dels partits polítics i la societat civil sobre aquesta qüestió.
Si tot això passa, si el 'pack' és complet, aleshores juguem el 'match point'. Aposta guanyadora.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015