Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Marta Serra
03.04.2014
Sobre Perpinyà, els perpinyanencs i els resultats de l'extrema dreta
Aquests últims dies es parla molt dels resultats electorals a l'estat francès. A Catalunya Nord, evidentment, l'atenció s'ha centrat en els resultats del Front National, encapçalat per Aliot a la vila de Perpinyà.
La preocupació sobre els resultats de l'extrema dreta és evident i justificada. La comparteixo. La preocupació per allò que podia significar un govern municipal clarament xenòfob i racista era evident entre una part de la població. Però ho cal dir sense embuts, aquesta preocupació no s'ha vist gaire al carrer. Entre militants, persones implicades en la vida social, associativa, cultural de la vila, sí. Però poc més.
I finalment, els resultats. Que no han estat tan dramàtics com haurien pogut ser, però que així i tot ho han estat.
Llegeixo diversos articles valorant-los i m'aturo a reflexionar sobre l'argumentari donat entre les dues tandes per uns i altres.
Un suposat front republicà desgastat per un discurs de l'FN reconstruït, una catalanitat amenaçada per un possible futur conseller municipal anticatalà, un racisme poc denunciat, un clientelisme evident, un bipartidisme flagrant que se vol conservar.
Escolto, llegeixo i paeixo.
Però dilluns, torno a la feina i miro al meu voltant. Ningú no n'ha dit res, d'aquesta ciutat que veig. De la ciutat real, no la que surt als diaris darrere Pujol i Aliot, com un vulgar 'skyline' amb Castellet inclòs. La ciutat dels barris i no dels quatre que militen i dels altres quatre que s'han presentat. Vagament, els resultats electorals per barris deixen intuir alguna pista d'anàlisi.
Torno a la feina i les converses no han variat. El problema no sem nosaltres. Tampoc no són els nins. El problema és el barri. Fent el cafè, la conversa es torna agra. 'Aquell ha acabat a la presó.' 'Jo te puc dir quins dels que tenim ara hi aniran a parar.' Somriures tristos. Al mal temps, mala cara. Els més antics ja no saben què fer, i després de sortir dues vegades al diari local per 'problemes' diversos, ja no se'n vol fer més mala premsa.
No hi ha cap més explicació possible. Misèria. Misèria econòmica i social que ha derivat en misèria cultural, intel·lectual. No pas generalitzada, però sens dubte soferta per tots.
Qui en parla d'aquesta ciutat? Qui parla de la por, l'angoixa, dels qui ja no tenen cap raó per a llevar-se al matí? Dels qui deixen que els seus nins marxin sols a escola, sense esmorzar, perquè no tenen feina i ja no tenen ni esma d'aixecar-se? Qui parla dels salaris mínims ridículs, de l'assistència social que salva els mobles i poca cosa més? Qui parla de l'estigmatització dels barris i els guetos inamovibles? I del camp de Roms cremat?
Torno a mirar al meu voltant i no m'explico com se pot parlar dels resultats de l'FN sense parlar d'això. Sense parlar dels ulls tristos i les cares esgotades. Pensant-me només com a catalana i no simplement com a persona.
Però escolto France Inter, i parlen de la Casa Musical. Entro al Casal, i avui no hi ha prou sales per a acollir totes les reunions. I penso que la feina de formiguetes continua, més enllà de l'entre dues tandes.
Marta Serra és activista nord-catalana
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015