Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Xavier Solano
16.12.2013
La segona pregunta l’ha de votar tothom
Hem de felicitar els polítics i els ciutadans per la feina ben feta. S'ha fet una gran passa i l'hem feta junts.
La comunitat internacional també comença a tenir clar què passa a Catalunya i qui és qui. De fora estant, el referèndum és considerat com l'expressió màxima d'una democràcia. És un mecanisme democràtic a celebrar i respectar, no a prohibir.
Ara cal treballar perquè el referèndum es faci i, igualment important, que el resultat sigui clar i no ofereixi més d'una interpretació. En referència a aquest darrer punt, em preocupen coses que s'han sentit: que només aquells qui responguin sí a la primera pregunta podran votar la segona. No em convenç.
Què passaria si sortís sí a la primera pregunta amb un 51% i sí a la segona amb un 60%? Això, agradi o no, podria ser interpretat com que només un 60% d'aquells que han votat afirmativament la primera pregunta (el 51%) optarien per la independència. El 60% del 51% només representa 30,6% del total de votants. Un resultat com aquest podria interpretar-se com que només el 30.6% dels votants vol la independència. Es declararia la independència? I si no, què es declararia? Un estat no-independent que encara té menys suport que la independència o ens quedaríem com estem? Opció abonada pel 49% (la primera pregunta).
Puerto Rico, el 6 de novembre de 2012, va fer un referèndum amb dues preguntes. No és el primer que fan. Observem la fórmula que van emprar. La primera pregunta: 'Està d'acord a mantenir la condició política territorial actual?' La segona pregunta: 'Independentment de la resposta a la primera pregunta, contesti quina de les següents opcions no territorials prefereix: estat dels EUA, estat associat o independència'. Fent votar tothom les dues preguntes, s'evita que hi hagi més d'una interpretació.
Els escocesos també van emprar una fórmula similar quan van votar en referèndum si volien un parlament propi el setembre del 1997. En aquella ocasió, els ciutadans van haver de respondre a dues preguntes: 1. 'Està d'acord que s'estableixi un Parlament d'Escòcia?' 2. 'Creu que el Parlament d'Escòcia hauria de tenir poders fiscals?' Tots els qui van anar a votar van respondre a totes dues preguntes, fins i tot aquells que no eren partidaris d'un parlament per a Escòcia.
A Catalunya cal que tothom qui vulgui votar en el referèndum del 9 de novembre de 2014 voti les dues preguntes, indiferentment de l'opció que votin a la primera. La raó és ben senzilla. Només si una majoria vota sí a la primera, comptarem la segona. Ara bé, si és el cas, és important que no hi hagi cap dubte que hi ha una opció que té el suport de la majoria i que aquesta ha estat votada per tots els qui han decidit de participar en aquest referèndum.
Evitem possibles interpretacions. El referèndum de l'any que ve és la millor oportunitat que haurem tingut de parlar clar. Expressem la nostra voluntat de la manera més clara possible i fem que el missatge arribi tan lluny i de la manera més contundent que sigui possible.
Xavier Solano, politòleg.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015