Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Albert Sales
04.10.2013
Carta oberta a Duran i Lleida: 'Els docents no mengem merda'
Benvolgut senyor Duran i Lleida,
Encara que li pugui semblar estrany, un bon nombre de persones d'aquest país ens dediquem a la docència i mengem. Alguns i algunes fins i tot paguen hipoteques! I no mengem merda! De fet, estic convençut que vostè menja molta més merda transgènica i plena de pesticides que la meva família.
Amb el salari d’un docent universitari més o menys estable es pot viure, menjar i pagar les factures perfectament. I som molts els precaris i precàries que vivim amb molt menys i tirem endavant mes rere mes. Fins i tot tenim la gosadia de fer plans de futur, tenir criatures i dedicar un part del nostre temps a la lluita en contra de les seves polítiques redistributives compromeses en transferir recursos dels més vulnerables als més rics. Polítiques que porten a terme sense cap mena de mala consciència i que deixen en la misèria molts milers de catalans i catalanes mentre vostès discuteixen absurditats reunits a restaurants de luxe o en transports de primera classe.
Això no vol dir que estigui content amb la patètica situació de la docència universitària catalana. Ni molt menys! En tres anys, els professors associats d'una de les universitats on treballo hem perdut un 63% del salari. Fem les mateixes hores i ens obren i tanquen contractes trimestralment. Sense cap seguretat en la nostra continuïtat, hem d'anar treballant i preparant assignatures confiant que el curs següent hi haurà pressupost i voluntat de contractar-nos un altre cop. La flexibilitat laboral en el seu màxim exponent. Amb aquest panorama, aquest curs treballo a temps parcial a tres universitats (a més d'exercir com a investigador independent). Sí, sí, tres. No es pot dir que no a res. I per desplaçar-me he d'agafar el transport públic més barat que trobo, perquè si no ja no em surt a compte la classe. Res d'AVE, ni benzines, ni peatges. Regionals i autobusos. I només sóc un més dels que sobreviuen de la docència. I em consta que hi ha gent que està molt pitjor, tot i que probablement tenen més talent que vostè i jo junts.
Suposo que em dirà que la nostra situació és culpa de Madrid. Miri, ja n’estic fins al capdamunt! Fins al capdamunt de paràsits socials que dediquen el 99% del seu temps a justificar-se davant la ciutadania per mantenir les seves quotes de poder i els seus salaris. Vostè, amb les seves dècades com a professional de la política és un exemple del càncer que viu la democràcia liberal i dels despropòsits de la transició espanyola. Vostè és tan enemic o més de les classes populars d'aquest país com el govern de Madrid, el Partit Popular, o la Banca Internacional. Amb les seves declaracions ha deixat claríssim quina és la seva motivació (i la de la majoria dels seus companys i companyes) per ser on són: Viure bé, enganxats a la poltrona.
Sap què? La majoria de nosaltres, ens conformaríem amb molt menys del que vostè cobra si ens garantissin seguretat i protecció social. Si no sotmetessin les nostres vides als atzars i a les voluntats dels mercats. Segurament, els seus amiguets, aquells amb qui es reuneix tan sovint, no estarien tant contents i no farien tants calés. I probablement, vostè no podria seguir enganxat a la poltrona amb la cola de la demagògia i de l’escenificació política de la democràcia liberal.
Si algun dia vol tornar a la docència, li asseguro que faré el possible per assistir com a oient a alguna de les seves classes. Per desgràcia, dubto que arribi a tenir aquesta oportunitat. Vostè ja s'ha expressat amb claredat: no pensa baixar del tren de vida dels ricatxos. Tampoc es preocupi gaire. Sap tan bé com jo que pot deixar la política quan vulgui. Segur que hi ha moltes empreses que li faran suculentes ofertes en honor a una llarga relació d'amistat i col·laboració.
I si no, ja no ve d’aquí. Aguanti fins als 65. Vostè segur que ha cotitzat suficient per cobrar la pensió màxima. Ara que… potser amb pensió màxima tampoc li dóna per anar al Set Portes o a la Camarga cada setmana… S'ha imaginat com viuen les persones que cobren pensions no contributives malgrat haver treballat durament tota la vida? Disculpi que me'n vaig de tema. Si m'hi poso aquesta carta podria ser tan llarga…
Rebi una cordial salutació. Des de baix a l'esquerra no el perdrem de vista ni deixarem de gaudir de la seva oratòria,
Albert Sales, professor de Sociologia i Criminologia a la UPF, UdG i l'IDEP, col·laborador de la URV, la UOC i la Universitat de Salamanca.
(Article publicat al seu bloc)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015