Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen

Diumenge Carmen Pérez va publicar a VilaWeb un article remarcable, dels que obliguen a pensar. Asturiana de naixement i arribada al nostre país en edat universitària, narrava el seu procés personal d'incorporació a la llengua i a la cultura catalanes i, com una compatriota més, deia la seva en el debat sobre el paper de la llengua castellana en el futur estat català. La Carmen creu que el castellà no hauria de ser-hi oficial i detecta entre els qui defensem la posició contrària un paternalisme i una condescendència respecte dels castellanoparlants que considera intolerable. I en coherència amb tot això, titulava l'article 'No pas en nom meu'.

Com que em considero en part responsable d'haver obert aquest debat fa més d'un any a través d'un parell d'articles al diari Ara, em vaig sentir interpel·lat per l'article de la Carmen i vaig demanar a Vicent Partal que em cedís un espai per a exposar els meus arguments, que no tenen res a veure amb el paternalisme sinó amb la meva manera de veure el món. Sí, defenso que el castellà sigui cooficial i ho faig bàsicament per tres motius.

En primer lloc, per model de país. M'agrada la idea d'una Catalunya estat amb dues llengües oficials en contrast amb el monolingüisme oficial i mental de França i Espanya. De fet, considero que el lema 'Català, única llengua oficial' no deixa de ser una manera molt espanyola, o molt francesa, de mirar-se la qüestió. I, encara més, crec que una de les aportacions importants que Catalunya pot fer a Europa i al món és precisament una gestió pública intel·ligent, flexible i inclusiva del seu bilingüisme social. Quan l'any 2001 Bill Clinton va venir a Barcelona i va dir 'the future will be Catalan or taliban'  crec que va formular molt més que un eslògan per a quedar bé. Vull pensar que pretenem formar part del club dels estats per aportar-hi alguna cosa diferent, i crec que la gestió de les llengües en pot ser una. Com a marca de país, com a posició global, em sembla molt potent.

L'argument que acabo d'exposar tindria per a mi validesa zero si pensés, perdó, si tan sols sospités que la cooficialitat ha d'impedir que el català ocupi la posició que li correspon com a llengua nacional, històrica i distintiva del país. Però el sentit comú em diu que si el català ha progressat com ha progressat els darrers trenta anys amb un estat en contra, és un contrasentit témer que amb un estat a favor no progressarà encara més i a més velocitat. Amb un estat en contra hem construït l'escola en català. Amb un estat en contra hem bastit un sistema públic i privat de mitjans de comunicació líders en llengua catalana. Amb un estat en contra no hem parat de guanyar parlants. Amb un estat en contra hem entomat dues migracions de gran impacte demogràfic en cinquanta anys i hem mantingut el català com a llengua de referència del país. Amb un estat en contra hem convertit el català en una llengua de prestigi i amb una bona reputació evident. Si hem fet tot això amb un estat en contra i compartint oficialitat amb el castellà, no crec que sigui estrany de deduir que amb un estat a favor, i encara que sigui compartint oficialitat amb el castellà, el català rebrà un impuls espectacular. Penso en l'obligació d'etiquetar almenys en català per a poder comercialitzar productes al nostre país, penso en l'obligació de doblar o subtitular almenys en català per a poder distribuir i exhibir cinema, penso en la introducció, d'una vegada, del català en el sistema judicial del nou estat, penso en l'estatus internacional de la llengua, i penso en tantes coses més... Segon motiu, doncs: no hi ha res a témer, al contrari.

I finalment (tercer motiu) hi ha el procés d'autodeterminació i com la qüestió lingüística pot influir en el resultat de la consulta. Em semblaria un impostura i una estafa, aquesta sí intolerable, defensar la cooficialitat del castellà només com un tàctica provisional per, un cop guanyada la batalla, fer una altra cosa. No m'ha semblat detectar en cap actor destacat del procés aquesta intenció, i jo seria el primer de denunciar-ho. Ara, això no vol dir que aquest no sigui un dels quatre o cinc aspectes crucials a l'hora de definir quina mena de país proposem els del sí, i per tant estic segur que és un dels temes que poden decantar la balança cap a un costat o cap a un altre segons com el tractem. En aquest sentit, veig molt clar què volen que diguem el PSOE, el PP, Ciutadans, El Mundo, El País, La Razón, l'ABC, Antena 3, la Sexta, Cuatro, Tele 5, TVE, la cadena SER, la cadena Cope, Onda Cero, la Carme Chacón, la Conferència Episcopal Espanyola i tots i cadascun dels militants unionistes de Catalunya. Volen que diguem que el castellà no serà oficial a la Catalunya independent.

Jo no els faria aquest regal. Que tampoc no tenim tantes forces de sobres.

Eduard Voltas, editor de Time Out

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet