Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Rodolfo del Hoyo
12.12.2012
Rodolfo del Hoyo: 'No ens dividiran perquè som un sol poble'
Felip V i Franco van voler exterminar el català i no van poder. I el ministre Wert tampoc no podrà. Ni el govern de Mariano Rajoy ni tot el PP junts no podran eliminar el català. No podran eliminar el model d’escola catalana perquè quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis.
El català, el model d’escola catalana, la immersió lingüística han estat elements integradors, elements de cohesió social que han afavorit la identificació amb Catalunya de centenars de milers d’emigrants espanyols i dels seus descendents. La meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, n’és un exemple. L’any 1970 un grup de mestres d’Òmnium van començar a impartir cursos de català per a nens en una biblioteca. L’èxit va ser tan rotund que no donaven l’abast. Aleshores es va fer una aposta perquè el català entrés a l’escola. Totes les escoles de la ciutat, públiques i privades, ho van acceptar, i el curs 1972-73 es va iniciar el que es va anomenar 'Català a l’Escola'. Sense el suport d’Òmnium, sense el grup de socis colomencs d’Òmnium, el català a l’escola no hauria estat possible. Però també és cert que, sense la resposta massiva de la ciutat, sense la resposta massiva de desenes de milers de mares i pares vinguts d’arreu de l'estat espanyol, tampoc no hauria estat possible. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on totes les escoles van fer classes de català amb tot un ajuntament franquista en contra. Ens volien dividir i no ho van aconseguir.
Uns anys després, ja en democràcia, el mestres de català van proposar de fer una prova d’immersió en una escola. La prova pilot es va fer en tres escoles i va funcionar i, a partir d’aquí, amb un acord entre mestres, pares, mares, ajuntament i Generalitat es va proposar de fer línies en català a les escoles que ho volguessin. Un altre cop l’èxit era rotund. L’èxit fou tan gran que el curs 1982-83 s’iniciava a tota la ciutat la primera experiència nacional d’immersió lingüística. Totes les escoles públiques i privades s’hi van adherir. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on es va aplicar la immersió lingüística. Santa Coloma de Gramenet va ser pionera en la lluita per la normalització lingüística del català. Sense el Català a l’Escola impulsat per Òmnium, sense el suport de la Generalitat de Catalunya, sense el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, sense el suport del Casal del Mestre no hauria estat possible la immersió. Però també és cert que, sense el suport incondicional de les ‘ampes’, sense el suport de la població colomenca, tampoc no hauria estat possible. I les mares i els pares aprenien el català per ajudar els seus fills en els estudis. Massivament, les mares colomenques i els pares colomencs havien entès que el futur dels seus fills estava en el català.
El franquisme va voler destruir la nació catalana i es va voler servir per als seus plans dels centenars de milers d’emigrants espanyols, especialment andalusos i extremenys, però també aragonesos, i també gallecs, i també murcians, i també d’altres regions, totes deprimides i empobrides per l’acció dels terratinents amb el suport de la dictadura. Però resulta que aquests emigrants que van arribar de tots els racons de la península defensaven el català, lluitaven pel català, feien seu el català, volien que els seus fills fossin catalans. Van fer seva la consigna de l’Assemblea de Catalunya: ‘Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia.' Estimaven aquesta terra. La terra que els havia acollits i els havia ofert un futur. La terra que ells i elles havien contribuït a fer créixer amb les seves mans, el seu capital. Estimaven i estimen Catalunya perquè també són Catalunya. Estimàvem i estimem Catalunya perquè també som Catalunya. Desenes de milers d’aquells emigrants van contribuir a posar les bases de l’Escola Catalana. El nostre model d’escola és un model de cohesió. I en aquest model, la llengua és essencial. Un model d’escola al qual avui també s’incorporen desenes de milers d’immigrants arribats d’arreu del món, que també estimen Catalunya i que també són Catalunya.
Però els enemics de Catalunya despleguen tot el seu verí contra els procés emancipador que hem iniciat. Per això ataquen el més preuat de la nostra identitat com a poble i no ho podem permetre. No ho deixarem fer. Quan l’esborrany de Wert sigui llei, no l’aplicarem. No ens dividiran perquè som un sol poble i quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis.
Visca l’Escola Catalana!
Visca Catalunya!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015