Opinió
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
Isabel-Clara Simó
23.11.2012
Isabel-Clara Simó: Qui vigilarà els vigilants?
Feia Marcel Proust, que no era ni de lluny un revolucionari però que sens dubte era un home clarivident, en el segon llibre de la seva famosa 'A la recerca del temps perdut' (titulat 'A l’ombra de les noies en flor'), una asseveració exactíssima: '...els homes deuen veure, igual que els pobles, com va desapareixent la seva cultura i fins i tot la seva llengua, alhora que va desapareixent la seva independència'. L’equació és indiscutible: si em sostreus la meva cultura i la meva llengua, deixo d’existir; esdevindré una persona, o un poble, assimilat a una altra persona o a un altre poble, però la meva singularitat s’esborrarà.
Aquesta reflexió, fa tres-cents anys que ens la fem en aquests rodals, entre decrets, imposicions, atacs, menyspreus, insults i robatoris. Una part del nostre poble va fugir, quan la guerra incivil espanyola va acabar amb el triomf feixista; una altra part va tancar-se a casa, amb el front corrugat i els llavis muts; uns van resistir i van denunciar, i van sofrir presó, tortura o mort; i uns quants es van deixar colonitzar i avui són ardits defensors dels ocupants.
Jo formo part d’aquells que, de ben joves, vam llegir i escoltar Joan Fuster, i vam descobrir que teníem una història, i un país, i una llengua que no era sols oral, per a parlar en família, i vam posar la nostra minsa heroïcitat en la paraula: vam escriure, vam argumentar, vam parlar, vam publicar, vam fer reunions, vam assistir a conferències, vam conspirar i tot. Vam seguir la consigna de la racionalitat: 'Sapere aude!', que deien els Il·lustrats per indicar que cal tenir el valor de servir-nos de la nostra pròpia raó.
I en això va venir la democràcia. La democràcia espanyola, val a dir-ho, que consistia, en paraules del socialista espanyol Alfonso Guerra, a donar-nos cada any la nostra ració de pinso i tenir-nos agraïts. Calia una nova generació de catalans (i quan dic catalans, vull dir també valencians i illencs i de la Franja i de la Catalunya del Nord, veges tu si no) per denunciar, de primer, que érem nosaltres els qui donàvem, i no precisament pinso; i segon, que la nostra llengua i la nostra cultura anaven retrocedint fins a la nostra extinció.
Quan Uriel Bertran i Alfons López Tena van escoltar la veu de la gent i van analitzar què significava l’ominosa sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut de Catalunya, van decidir fundar un partit, transversal, que tingués com a primer objectiu la independència. I, és clar, hi vaig trobar aquell fil que havíem començat quan Fuster i que el bla-bla-bla dels qui manaren tres dècades feia invisible. M’hi vaig apuntar perquè ens ofegàvem dins d’Espanya, perquè ni l’univers de discurs, ni la llengua, ni la simbologia, ni els esquemes mentals no són assimilats; és a dir, perquè, malgrat tot, continuem essent un poble. La mateixa reflexió, se la van fer la majoria dels intel·lectuals d’aquest país, fins i tot els més rebecs a la independència. Perquè nosaltres raonem, esgrimim arguments i exigim que democràcia no vulgui dir l’alternança de dos partits espanyols dient-nos què n'hem de fer de la nostra energia, de les nostres carreteres, de la política immigratòria, de la llei electoral, dels impostos o dels nostres transports.
I aquí som: diferents de tots els altres partits, tot i que alguns són companys en alguns objectius, perquè, com que hem llegit alguns llibres, sabem allò de Juvenal: 'Quis custodiet ipsos custodes?' (qui vigilarà els vigilants?). Perquè volem la llibertat i creiem en la democràcia. Les de debò, no les retòriques buides dels qui 'desprecian cuanto ignoran', en paraules d’ells mateixos. És així: volem la independència, sense pactes amagats, perquè el que anhelem és la llibertat.
Isabel-Clara Simó, escriptora.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015