Opinió
-
Idò sí, els Països Catalans existeixen!
Maria Antònia Font
11.12.2013
-
Ara, 'Cultura del poble valencià' a les escoles!
Pere-Enric Barreda
11.12.2013
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
Gabriel Bibiloni
10.01.2012
Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'
Estàvem llargament acostumats a un PP gens entusiasmat amb qualsevol idea de promoció de la llengua catalana i a un PP que practicava un cert joc electoral amb les baixes apetències de la població monolingüe i amb les restes dels sentiments del localisme indocumentat. Però mai no havíem vist —i potser no esperàvem— un PP tan llançat contra el català com el partit actual, en bona mesura en mans de forasters i desitjós d'afalagar una direcció madrilenya disposada a recentralitzar l'estat i a completar el vell projecte uniformitzador. La fluixor dels governs de progrés en temes de normalització lingüística ha estat —ben lamentablement— tema eclipsat davant l'impacte social del retorn a la barbàrie.
L'estira-i-arronsa inicial de Bauzà s'ha convertit en una acció desacomplexada contra el català d'un abast molt més gran del que es vol donar a entendre. Un avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública, amb la idea de convertir el requisit de coneixement del català en un simple mèrit, du incorporada la modificació d'articles fonamentals de la llei de normalització lingüística (1986), de diverses lleis que afecten la funció pública i la derogació de cinc decrets, entre aquests el denominat 'decret 100' (1990), que fa preceptiu l'ús de la llengua catalana en les activitats de l'administració autonòmica i en les actuacions orals dels càrrecs públics. La modificació de la llei de normalització lingüística consisteix en la supressió del principi fonamental que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és també la llengua pròpia de la seva administració. Una qüestió absolutament crucial.
L'objectiu és fer desaparèixer tota obligació legal de fer servir el català per a les administracions, per als governants i per als funcionaris, tot diluït dins un bilingüisme oficial sense regulació i a la mercè de la voluntat del governant de torn. En el fons, es vol donar cobertura legal a allò que és l'aspiració d'aquesta nova classe dirigent de cada vegada més desarrelada: la utilització de l'espanyol com si fossin a qualsevol territori monolingüe castellà, tot desentenent-se de la llengua del país, deixada en mans de qui vulgui usar-la, en un context de fortíssima pressió espanyolitzadora. No cal dir que és la via lliure per a completar la substitució lingüística i l'extinció del català. El programa del PP espanyol i les seves lliurees autonòmiques.
Però amb la posada en marxa del pla també ha començat la resistència. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenters no es resignaran tan fàcilment. L'escridassada espontània al batlle de Palma quan va introduir l'esquizoglòssia a la Festa de l'Estendard —esquizoglòssia seguida ja mimèticament, o potser seguint ordres, per alguns batlles i uns altres càrrecs en els seus discursets—, la campanya per a presentar al·legacions als canvis legislatius projectats, l'extensió de la indignació a les xarxes socials, etc. auguren una situació de conflictivitat de la qual només ells seran responsables i que els passarà factura.
Gabriel Bibiloni és lingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015