Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Joan-Lluís Lluís
04.03.2014
I si Martin Fourcade fos de Gibraltar?
Més enllà de les nostres capacitats esportives respectives, Martin Fourcade i jo tenim dos punts en comú: vam néixer al territori oficialment anomenat 'Département des Pyrénées-Orientales' i tenim la nacionalitat francesa. I un altre: al Principat se sol dir que sem 'nord-catalans'. Així doncs, quan sento que diputats de Ciutadans i del Partit Popular neguen als periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio el dret d'emprar el qualificatiu de 'nord-català' parlant de Fourcade, em sento cridat a reaccionar, perquè negant-li aquesta qualitat, també me la neguen a mi, i a uns quants centenars de milers de persones més. A tots, ens discriminen. No és que 'nord-català' m'entusiasmi gaire, prefereixo dir que sóc 'català', sense punt cardinal. Però m'agradaria veure quin diputat tindria la gosadia d'explicar-me cara a cara que, pel fet d'haver nascut a Perpinyà i de tenir la nacionalitat francesa, no sóc 'català', amb nord o sense. Tots els seus arguments, siguin constitucionals, històrics, morals o teològics s'estavellarien davant d'aquesta evidència: Martin Fourcade, jo i uns centenars de milers de persones més sem tan catalans com qui ha nascut al Principat, perquè res ni ningú no ha suprimit mai la menció 'Catalunya' de les ments de la gent d'aquest nord. I això encara que sigui una Catalunya objectivament aigualida i tot sovint folcloritzada.
Ara, si els diputats en qüestió, com a defensors del nacionalisme espanyol, persistissin contra tota evidència a negar-me el dret de ser català, és a dir, a negar la realitat del meu jo íntim, aquesta negació tindria repercussions revolucionàries pel que fa a les relacions entre Espanya i el Regne Unit. Perquè significaria de retruc que el nacionalisme espanyol renuncia per sempre a Gibraltar. Pensem-ho: si Martin Fourcade, pel fet d'haver nascut a Ceret i de tenir la nacionalitat francesa, no pogués ser català de cap manera, llavors les persones nascudes a Gibraltar i amb nacionalitat britànica no podrien ser espanyoles de cap manera. És pura lògica, car el Tractat dels Pirineus del 1659 i el Tractat d'Utrecht del 1713 tenen les mateixes conseqüències jurídiques sobre els territoris concernits i les persones qui hi viuen. Així doncs, la 'no-catalanitat' de Fourcade posaria un punt final a les reivindicacions territorials d'Espanya sobre Gibraltar, territori finalment 'no espanyol'. Gran notícia. Ja no hi hauria cap impediment a organitzar partits de futbol entre les seleccions d'Espanya i Gibraltar. I si un esportista de Gibraltar guanyés alguna medalla d'or en un Jocs Olímpics, l'orgull espanyol quedaria tan indiferent a aquest fet com quan qui guanya és un esportista casac.
I si no és així, si l'espanyolisme continua reivindicant Gibraltar però es desentén de Perpinyà, és perquè en perdre Perpinyà tan sols Catalunya va perdre quelcom (la segona ciutat i el 15% del territori). Espanya no sent Perpinyà com a pròpia perquè Espanya no sent Catalunya com a pròpia sinó com a propietat. L'annexió de Perpinyà per part de França demostra que Catalunya no és Espanya ni tan sols per als espanyols, perquè si Catalunya fos Espanya el nacionalisme espanyol reclamaria Perpinyà amb la mateixa virulència amb què reclama Gibraltar. I exigiria de Martin Fourcade que celebrés les seves medalles amb aquella obra mestra del bon gust coral: '¡Yo soy español, español, español!'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015