Opinió
-
Obrint país
Martí Crespo
07.03.2014
-
Justícia poètica
Enric Nomdedéu
06.03.2014
-
Bombardar Barcelona
Eugeni Casanova
05.03.2014
-
Farewell, capità, aka, “The lion roars no more”
Kevin Williams
04.03.2014
-
I si Martin Fourcade fos de Gibraltar?
Joan-Lluís Lluís
04.03.2014
-
Pel govern espanyol l'Ebre s'acaba a Tortosa i el delta no existeix
Manolo Tomás
03.03.2014
-
Aclariments d'un veterà confés
Albert Branchadell
28.02.2014
-
De Llamazares a Junqueras: dues 'conversions' molt similars
Marc Argemí
27.02.2014
-
Trau la llengua al govern valencià
Jordi Tormo
24.02.2014
-
El recurs contra la declaració de sobirania no té gens de sentit
Gennaro Ferraiuolo
22.02.2014
-
Il ricorso contro la Declaració de Sobirania non si sostiene
Gennaro Ferraiuolo
22.02.2014
-
Les inversions fotovoltaiques i l’enganyifa de l’estat
Vicent Verdevío
21.02.2014
-
La Vall d'Aran i la independència de Catalunya. L'encaix
Jusèp Loís Sans Socasau
19.02.2014
Gabriel Fernàndez i Díaz
09.07.2014
L'ensorrament d'una manera de fer política
Fa unes quantes hores que hem tingut notícia de la renúncia de tots els càrrecs institucionals de Manuel Bustos, fins ara regidor i durant més de tretze anys batlle de Sabadell, que actualment es troba encausat per la justícia i és presumptament el principal implicat en la trama de corrupció coneguda públicament amb el nom de 'cas Mercuri'.
Aquesta trama no sols ha esquitxat regidors i càrrecs de confiança de l'actual govern municipal del PSC a Sabadell, sinó que hi ha fins i tot encausats diputats del Parlament de Catalunya i, com hem sabut aquests últims dies, també té derivacions a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). És normal i del tot lògic que a mesura que la societat va prenent coneixement de l'abast d'aquest afer, hi hagi un creixement de la indignació i s'observi amb molta atenció la reacció i el comportament de la resta dels 'polítics' i de tots els partits. Evidentment que tot plegat ha fet molt de mal a la imatge de la política en general, i a la de la ciutat de Sabadell en particular, i ha creat encara més desconfiança entre la ciutadania i els seus representants públics.
Alguns actors polítics, amb presses, volen veure en la dimissió de Bustos 'el final d'una etapa', i tot seguit intentar convèncer-nos que hi ha 'una altre nova realitat', segurament perquè els resultats d'alguna enquesta encarregada o els mateixos resultats de les últimes eleccions europees a Sabadell ho recomanen als qui actualment governen aquest municipi o als qui volen governar amb els primers. És clar que no ens diuen la veritat.
I no ens diuen la veritat perquè la realitat és la que és, i actualment a la ciutat de Sabadell continuen exercint poder institucional, tant al ple municipal com als càrrecs de confiança, persones implicades directament en la trama del cas Mercuri. Això és així perquè l'actual batlle de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha optat per no demanar (que se sàpiga) l'acta de regidor als encausats. Tot i que aquests podrien no donar-la, Sánchez sempre podria renunciar al seu suport i expulsar-los del grup municipal. Cal dir que té tot el dret del món de fer què ha fet fins ara, però ha de quedar clar que ha estat la seva elecció i és la seva responsabilitat política. Per acabar-ho d'adobar, el PSC local elegeix com a candidat de les eleccions municipals vinents una persona que forma part --i se sent orgullosa de representar i ésser-ne el clar hereu-- del denominat 'bustisme' i la seva manera particular de governar, tal com ha mostrat inequívocament en declaracions i imatges. És, sense cap mena de dubtes, el garant de la continuïtat.
Com es pot sortir d'aquest atzucac? Com es pot recompondre la confiança dels ciutadans i obrir una veritable nova etapa? Deia el filòsof grec Plató (400 aC) que 'el preu de desentendre's de la política és ésser governat pels homes pitjors'. I aquí crec que hi ha la clau. Els ciutadans i les ciutadanes hem d'ajudar a fer possible una nova etapa política de canvi i regeneració democràtica, per tal de recuperar la confiança perduda. Una etapa nova encapçalada per homes i dones on el bé comú, la transparència, l'ètica i l'honestedat, juntament amb un recorregut vital coherent, siguin els valors essencials en l'exercici de la gestió pública. El nou país, que es construeix a les nostres ciutats i pobles, com també el moment històric i social que vivim, ens ho reclama i no podem ni com a societat, ni com a individus, girar-nos-hi.
Gabriel Fernàndez i Díaz, ex-director de Ciutadans pel Canvi
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015