La resistència de Lleida el 1707

L'entrada de les tropes borbòniques en terra catalana comença realment el 1707 amb el setge de Lleida i la derrota d'Almansa, continua amb la presa de Barcelona i acaba el 1715 amb la conquesta de Mallorca, l'últim bastió de la nació catalana.

La ciutat de Lleida d'aquell 1707, i amb ella tots els seus pobles i comarques, van sofrir l'escarni i la vexació sistemàtica, simbolitzada en l'ultratge al seu símbol més sagrat, la seva catedral, la Seu Vella, convertida en caserna militar borbònica. I amb la voluntat manifesta -cosa poc coneguda entre els ciutadans, de destruir-la. Però d'això no se'n van sortir. No pas per la magnificència dels conqueridos, sinó perquè tot i que Felip V va cursar el decret d'aterrament de l'edifici, l'any 1746, la mort se l'endugués poc abans de signar-lo.

Durant el setge de Lleida de l'any 1707, el convent del Roser va ser incendiat per les tropes borbòniques quan al seu interior s'hi trobaven tres-centes persones refugiades, moltes de les quals van sucumbir a les flames. Aquest fet donà pas a un llarg període de destrucció, assassinats, saquejos i persecucions. I dóna clara referència del tarannà dels conqueridors.

A partir d'aquí, com tothom sap, el país acabarà capitulant. Fet que significa l'abolició de les constitucions del Principat i dels regnes de Mallorca i València i la genuflexió als esquemes absolutistes, bàrbars i tavernaris de la monarquia borbònica, resumits en aquella famosa providència del fiscal del Consejo de Castilla: 'que se consiga el efecte sin que se note el cuidado'.

La gran desfeta del 1707 al 1715, que ens recorda el Tricentenari, ens parla del sacrifici d'un poble i la defensa de les seves llibertats nacionals fins a l'última expressió. L'altra gran commemoració, el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, a partir de la unió lliure i solidària de les quatre diputacions catalanes, representa la represa del renaixement polític del Principat i ara que parlem d'estructures d'estat, és un exemple a seguir per ser un país lliure com més aviat millor.

Així com la societat lleidatana de 1707 fou la primera línia de contenció de l'invasor, 300 anys després les Terres de Lleida i institucions com la Diputació que tinc l'honor de representar continuem en els llocs més avançats de la defensa nacional del nostre país.

La viabilitat d'un futur estat català comença, no en dubtin, al món local i les comarques i municipis de Lleida estem compromesos al capdavant del procés. El convenciment que volem decidir per nosaltres mateixos i que Catalunya s'ha de convertir en un nou estat de la Unió Europea és una idea àmpliament compartida per la societat lleidatana.

Jo els convido, doncs, a què passegin per tots els pobles de ponent i podran copsar la il·lusió col·lectiva i la voluntat popular que tard o d'hora i irremissiblement acabarà fent-nos lliures.

Avui al Born fem una revisió del nostre passat, viscut des del ponent del país. Un passat que ens serveix per a honorar aquells que ens han precedit, que van lluitar per salvaguardar les lleis i les constitucions catalanes. Un present clarament hostil als nostres drets nacionals, a la nostra llengua i cultura ...i que ens fa mirar com a poble que exigeix respecte a la seva dignitat col·lectiva cap a un futur que avui només pot ser lliure i sobirà.

(Fragment del discurs llegit aquest dissabte al Born per Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet