Opinió
-
Obrint país
Martí Crespo
07.03.2014
-
Justícia poètica
Enric Nomdedéu
06.03.2014
-
Bombardar Barcelona
Eugeni Casanova
05.03.2014
-
Farewell, capità, aka, “The lion roars no more”
Kevin Williams
04.03.2014
-
I si Martin Fourcade fos de Gibraltar?
Joan-Lluís Lluís
04.03.2014
-
Pel govern espanyol l'Ebre s'acaba a Tortosa i el delta no existeix
Manolo Tomás
03.03.2014
-
Aclariments d'un veterà confés
Albert Branchadell
28.02.2014
-
De Llamazares a Junqueras: dues 'conversions' molt similars
Marc Argemí
27.02.2014
-
Trau la llengua al govern valencià
Jordi Tormo
24.02.2014
-
El recurs contra la declaració de sobirania no té gens de sentit
Gennaro Ferraiuolo
22.02.2014
-
Il ricorso contro la Declaració de Sobirania non si sostiene
Gennaro Ferraiuolo
22.02.2014
-
Les inversions fotovoltaiques i l’enganyifa de l’estat
Vicent Verdevío
21.02.2014
-
La Vall d'Aran i la independència de Catalunya. L'encaix
Jusèp Loís Sans Socasau
19.02.2014
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
La llarga nacionalització dels sefardites
De sobte ha aparegut la notícia que el govern espanyol vol modificar el codi civil per tal de permetre la nacionalització dels descendents dels jueus expulsats de la Península Ibèrica el 1492, els anomenats sefardites. Tot i que la intenció del govern espanyol es va fer pública el 2012, ha estat ara quan els mitjans se n’han fet més ressò, amb sorpreses, reaccions i interpretacions per a tots els gustos.
Sense poder valorar la causa de fons de la intenció dels ministeris de Justícia i Exteriors espanyols --que podria beneficiar uns tres milions i mig de jueus d’arreu del món--, i que algunes veus relacionen amb el procés sobiranista català i la bona entesa del govern amb Israel, és evident la reminiscència històrica d’aquest nou intent de nacionalització. Ara bé, en ple segle XXI seria un autèntic anacronisme històric voler rescabalar l’expulsió des jueus perpetrada pels Reis Catòlics a finals del segle XV.
La mesura que ara es presenta des de Madrid té ja, però, un segle i mig de precedents. Cal remuntar-nos a mitjan segle XIX quan la qüestió dels jueus sefardites va ser redescoberta per certs sectors intel·lectuals espanyols, que plantejaren una revisió del paper dels hebreus en la història d’Espanya. Aquest revisionisme desembocà en el sorgiment d’un filosefardisme que proclamava l’espanyolitat dels jueus de cultura i llengua castellanes, i es feren habituals els contactes amb les comunitats sefardites dels Balcans, de l’Imperi turc i del Nord d’Àfrica.
A partir de llavors, diferents iniciatives proposaren engegar una activitat diplomàtica per tal d’aconseguir el retorn legal d’aquells jueus. Possibilitat que hauria de permetre laminar la imatge d’intolerància religiosa de l’Estat espanyol. Al costat de la suposada espanyolitat d’aquells jueus, que després de quatre segles ningú semblava posar en dubte, la possibilitat del retorn també es justificava amb un argument de caire economicista. Els sefardites, per la seva condició de jueus, havien de permetre impulsar el rellançament econòmic i comercial exterior d’Espanya, donant per vàlid el prejudici que atorgava als hebreus una major capacitat negociadora i comercial.
Després d’alguns intents poc reeixits, i com a mesura per guanyar influència exterior, el 20 de desembre de 1924 el dictador Primo de Rivera aprovava un reial-decret que concedia la nacionalitat espanyola als jueus d’origen ibèric, per bé que molt pocs s’hi acolliren. Amb la Segona República es feren moltes més proclames que no pas gestos reals per al seu retorn, i el nombre de nacionalitzats també fou migrat.
Tanmateix, el 1930, Joan Alavedra, que seria secretari de la presidència de la Generalitat republicana, descrivia així l’arribada d’alguns sefardites a un dels punts principals d’arribada, com va ser Barcelona: «Fou l’any 1914, tot just esclatada la guerra. Heus ací que una tarda, de cop i volta, sense que ningú sabés d’on sortien, una colla d’homes bruns, tronats, de caminar cadenciós, començaren a ronsejar per aquells carrers amb el nas enlaire. Miraven pels balcons, preguntaven per les botigues per si hi havia pisos o habitacions per llogar. Parlaven un castellà inaudit, ple de sorpreses, animat per una música antiga. Qui eren aquella gent? “Yo so turco”. “Yo so grego”. “Yo so búlgaro”. “Agora no podemos morar ande mosotros... la guerra”. Habitacions rai! A piles, s’encabiren. De dalt a baix del carrer només se sentia: “La Turquia...” “L’Inguiltierra...” “Los judíos...” Jueus! La gent no s’ho volia creure. Els miraven el cap cercant-hi les banyes, el darrere cercant-hi la cua. Però, que encara quedaven jueus? “No muchos... Como quince millones...” Reina Santíssima! El jueu errant havia arribat a Barcelona...».
Llarg ha estat, doncs, el recorregut i molt diverses les motivacions que han dut a estrènyer els lligams entre l’estat espanyol i els jueus sefardites en l’últim segle i mig. Sempre hi ha hagut un interès en reclamar el retorn dels sefardites i, en el cas actual, caldria saber exactament quin ha estat el motiu real d’aquesta nova proposta de nacionalització.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015