Opinió
-
Obrint país
Martí Crespo
07.03.2014
-
Justícia poètica
Enric Nomdedéu
06.03.2014
-
Bombardar Barcelona
Eugeni Casanova
05.03.2014
-
Farewell, capità, aka, “The lion roars no more”
Kevin Williams
04.03.2014
-
I si Martin Fourcade fos de Gibraltar?
Joan-Lluís Lluís
04.03.2014
-
Pel govern espanyol l'Ebre s'acaba a Tortosa i el delta no existeix
Manolo Tomás
03.03.2014
-
Aclariments d'un veterà confés
Albert Branchadell
28.02.2014
-
De Llamazares a Junqueras: dues 'conversions' molt similars
Marc Argemí
27.02.2014
-
Trau la llengua al govern valencià
Jordi Tormo
24.02.2014
-
El recurs contra la declaració de sobirania no té gens de sentit
Gennaro Ferraiuolo
22.02.2014
-
Il ricorso contro la Declaració de Sobirania non si sostiene
Gennaro Ferraiuolo
22.02.2014
-
Les inversions fotovoltaiques i l’enganyifa de l’estat
Vicent Verdevío
21.02.2014
-
La Vall d'Aran i la independència de Catalunya. L'encaix
Jusèp Loís Sans Socasau
19.02.2014
Jordi Sebastià
11.04.2013
Jordi Sebastià: Guillem Agulló, qüestions pendents
L'assassinat del jove de Burjassot Guillem Agulló (homicidi, segons la qualificació oficial) va marcar unes formes d'actuar, per part de la judicatura valenciana i també de bona part de l'opinió pública, que continuen vigents ara, vint anys després. L'objectiu d'aquestes estratègies era despolititzar i amagar la violència feixista que 'embrutava' allò que es presentava com una modèlica transició política a la democràcia.
Tot reduint l'assassinat de Guillem a una mera baralla de joves, s'intentava ocultar la presència de grups organitzats que des de l'extrema dreta volien condicionar el panorama polític valencià mitjançant tota mena de mètodes. I ho aconseguiren. El procés judicial i mediàtic no sols va eliminar la dimensió política del crim sinó que va arribar a culpabilitzar la víctima i el seu entorn: al capdavall eren 'catalanistes' i per tant d'una manera o d'una altra en devien tenir la culpa.
Aquells intents, frustrats, d'amagar les realitats incòmodes són els responsables de bona part de la violència política que ha de suportar el País Valencià i de la institucionalització d'una situació de precarietat democràtica crònica. Aeroports sense avions, presidents exculpats o consellers que fan desaparèixer els diners de les ONG només poden explicar-se en el context d'un país on s'ha inoculat el verí de la por de reconèixer la trista realitat en què viu. I mentre aquestes qüestions pendents no es resolguen, la democràcia continuarà condicionada i malaltissa.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015