Opinió
-
Three branches that cannot be severed
Pere Gendrau
14.05.2014
-
One match, for everything, aka “Deserves got nothin’ to do with it”
Kevin Williams
14.05.2014
-
Tres branques que no es poden serrar
Pere Gendrau
14.05.2014
-
Ucraïna, trinxera europea
Erika Casajoana
14.05.2014
-
El PP fa l'aleta
Amadeu Carbó
12.05.2014
-
What is this, Minister?
Pilar Rahola
11.05.2014
-
Els valencians, sols davant el perill?
Rosanna Cantavella
06.05.2014
-
El turista Jorge Cañas a l'illa Robinson Crusoe
Lluís de Yzaguirre
05.05.2014
-
Nazis o jueus: les acusacions anticatalanes al llarg de la història
Joan Pérez i Ventayol
04.05.2014
-
La policia espanyola, ara com durant el franquisme
Josep Cruanyes
03.05.2014
-
'Mozos'
Pau Vidal
01.05.2014
-
Dani Alves and the perfect gesture, aka “Your stupidity is soooo tasty!”
Kevin Williams
29.04.2014
-
PP: Been there, did that
Francesc-Marc Álvaro
28.04.2014
Àlvar Valls
08.01.2015
Rajoy a Andorra: 'quid pro quo'
La visita de Mariano Rajoy a Andorra, la primera que fa un president espanyol al principat pirinenc des de l'establiment de relacions diplomàtiques entre tots dos estats el 1993, no és gratuïta, sinó que és la culminació d'una meteòrica cursa de coincidència d'interessos polítics entre ell mateix i Toni Martí, el cap de govern andorrà, ara que comença un any d'eleccions per a tots dos.
Oficialment, el punt principal de l'agenda del president espanyol és la signatura d'un tractat de no doble imposició fiscal, i per això viatja acompanyat del ministre Montoro. Però tothom sap que els objectius de la visita són uns altres. Cal recordar que la relació personal entre el mandatari andorrà i l'espanyol va començar la primera setmana d'agost amb una reunió rigorosament secreta a la casa d'estiueig de Rajoy a Pontevedra, justament quan feia quatre dies que s'havia destapat l'afer dels comptes de la família Pujol a Andorra. Aquesta coincidència i el secretisme de la reunió no deixen lloc a dubte sobre el tema tractat, i aquí va néixer, com diu la pel·lícula, una gran (i interessada) amistat. Des de llavors, es van veure dues vegades més, l'una al setembre, a la Moncloa, i una altra a començament de desembre, en la cimera iberoamericana de Veracruz, on van tenir una llarga reunió privada seguida d'una copiosa sessió fotogràfica.
A Rajoy, el festeig amb Andorra li reporta un benefici polític a diverses bandes. El país pirinenc fa, si us plau per força, els deures de bon veïnatge fiscal imposats per la Unió Europea i exigits pel copríncep Sarkozy amb un sever ultimàtum el febrer del 2009, i els ha fets fins al punt que des de fa uns quants dies ja circulen monedes d'euro d'encunyació andorrana, blocades durant tres anys. En aquest moment, doncs, és una bona carta per a l'estat espanyol mostrar-se a Brussel·les com el 'domador' i en certa manera padrí i tutor del petit estat en altre temps díscol. Alhora, en clau interna espanyola, apareix com el decantador de la col·laboració andorrana amb el fisc espanyol, no solament amb el cas Pujol, sinó amb altres casos que en el futur puguin sobrevenir, especialment amb segell català. En aquest sentit, tampoc no és casual que, juntament amb el tractat de no doble imposició, els dos governs signin un conveni d'informació automàtica sobre dipòsits bancaris de ciutadans espanyols que permetrà de modelar el grau d'automaticitat segons els interessos comptables i també polítics de la hisenda espanyola. Pur 'quid pro quo'.
Per Andorra, els guanys intuïts són majúsculs. La no doble imposició servirà perquè les empreses andorranes, majorment de serveis, puguin exportar a l'estat espanyol sense la ruïnosa retenció actual en benefici de la hisenda espanyola del 24,75% i tributant només al fisc andorrà un IRPF d'un tipus màxim del 10%. Aquesta podria ser la porta oberta per a la instal·lació de societats 'off-shore', que es domiciliessin al país atretes pel limitat tipus de l'impost de societats, d'un màxim del 10%, en contrast amb el 30% d'Espanya i tipus similars o fins al 40% en els altres països europeus. Atreure per aquesta via algunes multinacionals productores de béns intangibles és el gran somni dels polítics andorrans, que sens dubte Toni Martí 'vendrà' en la campanya per a les eleccions generals del 8 de març, en les quals serà candidat a repetir amb moltes probabilitats d'èxit, no tant per mèrits propis com per la inexistència de contrincants sòlids. Ho vendrà mirant de compensar la impopularitat de la implantació universal de l'IRPF, que es començarà a tributar el 2016 sobre l'exercici del 2015.
En definitiva, res de nou sota el sol. El 'quid pro quo' Martí-Rajoy respon a interessos a curt termini. Coses de polítics. En el cas andorrà, caldria un home d'estat, que no sembla existir, per a ponderar amb perspectiva de futur si al país li convé trencar de manera tan escandalosa el tradicional equilibri entre els estats espanyol i francès, ja molt malmès a les últimes dècades en favor del veí del sud.
Com a guinda del pastís, Rajoy, de tornada a Madrid, serà avui dijous el primer passatger que s'envolarà en l'acte oficial de reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell, retitulat 'Aeroport d'Andorra - la Seu', cosa que li permetrà de trepitjar en la foto el conseller català Santi Vila i aparèixer davant de catalans i andorrans com el 'pare' d'aquesta instal·lació aeroportuària, finançada per la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Andorra i en la qual l'estat espanyol no ha posat ni un cèntim. Vet aquí un bon gol polític al govern català.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015