Opinió

 

<22/72>

Gerard Horta

17.02.2014

Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre

L'estratègia de criminalització i repressió político-judicial, aguditzada pel PP aquests darrers temps amb l'objectiu de fer callar tota resposta a la imposició del seu model de relacions socials classista i colonial, va traçar la setmana passada, al Parlament de Catalunya, un altre gargot. Un gargot brut, fosc i mesquí. La diputada del PP Eva Garcia va amenaçar la meva companya de la CUP Isabel Vallet d'emprendre accions judicials contra ella pel simple fet d'haver-li dit que a les seves espatlles, com a responsable política del PP, havia de carregar la mort d'Alpha Pam.

A l'estiu, a Mallorca, em van explicar què li havia succeït a aquest jove –vint-i-vuit anys–, mort el 21 d'abril amb els pulmons rebentats en un bassal de sang. I m'ho explicaven amb indignació. Un buidatge posterior per internet em va dur a una pila d'informacions sobre el seu recorregut, incloses aportacions de testimonis diversos i del seu company de viatge (Nuria Alabao va fer-ne una cobertura excel·lent a eldiario.es).


Alpha Pam feia temps que s'estava a Mallorca. Vivia a Can Picafort després d'haver estat a Andalusia i a Catalunya, vuit anys entre l'un lloc i l'altre. En síntesi, som davant d'un home que ja es troba malament el novembre del 2012 i que és visitat per metges diferents al CAP de Can Picafort –sense targeta sanitària no tens dret a un metge de capçalera que et faci el seguiment–. El febrer del 2013 rep un paper del metge del CAP que el deriva cap a l'Hospital d'Inca perquè li facin una radiografia del tòrax i valorin allò que 'podria ser un cas primari de tuberculosi', segons el document mèdic mateix. El 5 d'abril, a l'Hospital d'Inca, es neguen a fer-li la radiografia. I el 21 d'abril es mor. El company de viatge d'Alpha denuncià després de la seva mort que a l'Hospital d'Inca ja li havien negat la radiografia més d'un cop. La gent de Més per Mallorca acusà el govern balear d'haver deixat morir Alpha Pam perquè 'no tenia papers' i presentà una denúncia judicial. I consideraren el conseller de Salut, Martí Sansaloni, el responsable polític de la mort.

Des de l'aplicació del reial decret 16/2012, quasi un milió de persones sense permís de residència a l'estat espanyol han vist com se'ls barrava l'accés a la targeta sanitària. Des d'una perspectiva economicista, l'estalvi ha estat irrisori. Però d'alguna manera s'ha d'acontentar els qui veuen els treballadors migrants procedents de l'exterior de la Unió Europea com una amenaça. Amb aquesta cantarella gastada, els treballadors esdevenen enemics dels treballadors, mentre es privatitza un sistema sanitari que havia estat classificat de molt bo per l'OMS, i mentre la relació entre la salut i la malaltia s'acaba reduint a un procés mercantilitzador fet de beneficis per a pocs i de pitjors condicions de vida per als altres, la majoria.

La mort fou provocada, d'acord amb l'informe posterior del metge forense, per 'asfíxia per aspiració sanguínia massiva causada per hemorràgia pulmonar deguda a una tuberculosi no tractada'. Tuberculosi no tractada, en efecte. Denegació d'auxili, omissió de socors i una mort cridanera que oculta totes aquelles altres morts sense sang, atribuïdes a 'causes naturals', mentre la fossa comuna dels desemparats es va omplint.

Sincerament, me la rebufa la consciència de la diputada Eva Garcia i les seves referències al Parc Juràssic que, segons ella, la CUP encarna. No té ni la més mínima idea fins a quin punt som antisistema. Malgrat això, l'analfabetisme en la cultura política i la manca d'argumentacions donen massa espai per a la rèplica, i no hi perdrem ni un segon. Ara bé, sàpiga que al nostre Parc Juràssic les diverses declaracions universals dels Drets Humans serien en alguns apartats alguna cosa més que paper mullat; que el conseller Sansaloni i vostè, diputada Garcia, tindrien feina a les tardes com a enterramorts i, als matins, se'ls obririen les portes de les escoles perquè iniciessin el procés de reeducació pública per a adults des de P3, amb els menuts i els taps de bassa; i que homes com Alpha Pam no es moririen d'una manera tan cruel, macabra i absurda, sinó que es moririen de vells, de riure o de felicitat. De fet, al nostre Parc Juràssic la gent no hauria d'exiliar-se de la seva terra per raons econòmiques. I no hi hauria poderosos amenaçant les companyes valentes amb jutges i por, sempre la por... Diputada Garcia: sap fer res més que amenaçar i perpetuar aquesta maleïda injustícia? Deixi'ns en pau i vagi-se'n a llegir els manuals de la 'Sección Femenina' o el reial decret 16/2012: el que més s'estimi...

Aquesta gent que ni tan sols accepta la llibertat d'expressió té els immensos pebrots de titllar-nos de 'antisistema'. Isabel Vallet s'ha recordat d'un home de les Illes que va cometre el pecat de ser africà, negre i pobre. I que guaita si ho va pagar: amb la vida. Ja se sap, però: l'existència d'un postespermatozoide té molt més valor.


 


Gerard Horta, antropòleg.

Editorial