Opinió
-
Three branches that cannot be severed
Pere Gendrau
14.05.2014
-
One match, for everything, aka “Deserves got nothin’ to do with it”
Kevin Williams
14.05.2014
-
Tres branques que no es poden serrar
Pere Gendrau
14.05.2014
-
Ucraïna, trinxera europea
Erika Casajoana
14.05.2014
-
El PP fa l'aleta
Amadeu Carbó
12.05.2014
-
What is this, Minister?
Pilar Rahola
11.05.2014
-
Els valencians, sols davant el perill?
Rosanna Cantavella
06.05.2014
-
El turista Jorge Cañas a l'illa Robinson Crusoe
Lluís de Yzaguirre
05.05.2014
-
Nazis o jueus: les acusacions anticatalanes al llarg de la història
Joan Pérez i Ventayol
04.05.2014
-
La policia espanyola, ara com durant el franquisme
Josep Cruanyes
03.05.2014
-
'Mozos'
Pau Vidal
01.05.2014
-
Dani Alves and the perfect gesture, aka “Your stupidity is soooo tasty!”
Kevin Williams
29.04.2014
-
PP: Been there, did that
Francesc-Marc Álvaro
28.04.2014
Toni Noguera
26.10.2013
MÉS: una resposta per a tothom
Avui es fa l'assemblea constitutiva de MÉS. Un espai transversal que pretén ser una alternativa seriosa al bipartidisme amb un relat polític capaç de donar resposta a moltíssima gent i invertir les prioritats del panorama actual. Independentment de les persones valentes que surtin per coordinar aquest projecte, aquestes seran les meves aportacions al contingut d'aquest imprescindible relat que es comença a construir per aquest preciós país. Crec que les propostes i els discursos de MÉS han de ser fruit de processos que tenguin en compte les següents 5 premisses:
1. Ens cal un full de ruta que transcendeixi el curt termini de les eleccions i es construeixi en tres pilars fonamentals: 1. Un projecte nacional sòlid. 2. Un socialisme amb un objectiu principal: la igualtat d’oportunitats. 3. Una aposta radical per l’economia de la responsabilitat social. Fomentar aquest model econòmic és fomentar aquelles empreses que tenen com a marc d’identitat el factor humà, la innovació i clàusules socials. Una resposta per a tothom.
2. L'elaboració de les nostres propostes ha de partir del carrer, de la gent i de la societat civil, i després s’han de traslladar a les institucions. Les reivindicacions ciutadanes i els espais de participació i debat de cada vegada són més presents, cada vegada més gent es fa visible en els espais públics per dir la seva. L’esquerra hem de ser-hi, participar-hi i traduir aquests moviments en propostes a les institucions. Aquelles propostes que neixen i moren a les institucions, sense la socialització ciutadana, són menys útils i efectives que el paper mullat. La credibilitat i la legitimitat dels processos que comencen per la base ciutadana i participats són l’única manera de combatre el mantra de la dreta que resa que ‘tots són iguals’. Punt de partida: el carrer i la societat civil.
3. Cal abandonar la prudència i incorporar tones d’ambició. En aquests moments de grans dificultats socials, la capacitat transformadora ha de ser inherent al discurs de l’esquerra, no valen actituds que s’alineen amb els partits del règim polític. Es necessiten receptes que ajudin a millorar els projectes de vida dels ciutadans, no accions que alimentin més un sistema que beneficia a uns pocs i perjudica a la gran majoria. S’ha de ser valent per transformar, no hi ha més camí. Valentia per transformar.
4. És necessari convertir el tercer espai en alternativa. Acomodar-se en una posició de tranquil·litat institucional és negatiu i perjudicial. El tercer espai ha d’evolucionar en proposta de majoria social. Cal ser molt contundents amb la denúncia, però quasi és més important la part propositiva alternativa. La ciutadania traspua un gran cansament polític provocat per allò de ‘i tu més’ dels partits. És prioritari construir alternatives i crear canals de difusió per poder fer que existeixen alternatives viables i diferents. Alternativa al Partit Popular.
5. La nostra filosofia política ha de connectar el binomi 'participació ciutadana' i fer-lo vinculant. No podem alienar més la participació ciutadana, s’ha d’empoderar la gent i imbricar-la en qualsevol procés polític de l’esquerra. Radicalitat democràtica.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015