Opinió

 

<22/72>

Enric Padrosa

10.06.2013

Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i les victòries alades

Amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera --pare del feixista José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Española-- es va reiniciar l'intent d'espanyolitzar Catalunya, i Puig i Cadafalch va ser destituït de la presidència de la Mancomunitat  de Catalunya, l'any 1923.


Les seves Quatre Columnes, inaugurades l'any 1919, van ser presents a la muntanya de Montjuïc fins el 1928, quan el dictador va decidir de fer-les enderrocar com a culminació de l'odi a Catalunya que aquest monument suscitava als espanyolistes com ell. Puig va ser destituït, però durant els anys transcorreguts des de la inauguració de les columnes (1919) fins a la destitució va tenir prou temps de situar les victòries alades damunt els capitells jònics de les columnes. És evident, doncs, que per les raons que fos no les hi va voler posar.


Una cosa que sí va fer Puig és dibuixar-les, aquestes victòries, per a un cartell publicitari de la Fira de Mostres de les Elèctriques, després Fira Internacional de les Indústries Elèctriques. Aquest dibuix ha creat confusió, perquè algú ha entès que a l'emplaçament de l'actual monument, inaugurat el 27 de febrer de 2011 per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, hi manquen les victòries alades. De resultes d'això, apareix recurrentment --bé a internet, bé en publicacions poc informades-- la reclamació d’aquestes victòries que, com diem, no va tenir mai el monument original.

Ens preguntem: havíem de variar l'obra original de Puig? Estem certs que aleshores haurien arribat crítiques en sentit contrari, per haver adulterat un monument històric, un monument amb una història dues vegades convulsa, la del període de 1919 a 1928, amb l'enderrocament, i la de la restitució, del 2002 al 2011, com a monument nacional d'homenatge als homes i dones patriotes catalans de tots els temps.


 


Enric Padrosa, del secretariat de la Xarxa d'Entitats

Editorial