Opinió
-
Josep Roca-Pons, gramàtic compromès
August Bover
29.05.2014
-
El fals debat de la presència d’ERC al govern
Francesc-Marc Álvaro
27.05.2014
-
It makes a difference
Liz Castro
25.05.2014
-
Tot i la imperfecció, s'ha de votar
Liz Castro
24.05.2014
-
What do they want, violence?
Pere Cardús
23.05.2014
-
Tenim el dret de l'oblit?
Joan Jofra
21.05.2014
-
Brighton 1964, cinquanta anys després
Albert Gil
20.05.2014
-
Miquel Calçada: 'La intencionalitat política del tancament de canals de TV3 és evident'
Miquel Calçada
19.05.2014
-
'Tots els colps al País Valencià eren avisos a Catalunya'
Rafa Xambó
19.05.2014
-
Jo no estic crispat, i tu?
Jordi Domingo
19.05.2014
-
El masclisme a l'espanyola
Mireia Canals
17.05.2014
-
Gràcies, Capità, aka “There will never be another”
Kevin Williams
16.05.2014
-
Aclariments sobre els taurons capturats a la costa catalana
Lluís del Cerro
16.05.2014
Aleix Sarri
04.11.2014
Adéu, Banc d'Espanya, adéu!
Avui, dimarts 4 de novembre de 2014, és un bon dia per als catalans i la resta d'europeus. Avui comença, de debò, la supervisió europea del sistema bancari i uns cent trenta bancs de tota la zona euro passaran a ser vigilats des de Frankfurt.
Sé que dit així sona poc important. Sembla un tecnicisme econòmic. Al cap i a la fi, podem pensar, tant se val qui supervisa els bancs quan encara hem de suportar i digerir les conseqüències de la gegantina bombolla immobiliària espanyola.
Però no ens hem d'equivocar. Avui el Banc d'Espanya perd la capacitat de controlar el 90% dels actius del sistema bancari de l'estat espanyol, i la supervisió de pràcticament tot el sistema bancari català restarà en mans europees. Fora arbitrarietats i amiguismes amb el gran Madrid que tot ho xucla. Hola, Frankfurt.
És doncs, un dia en què perden poder els qui, dirigint un banc, han utilitzat la proximitat amb el poder de Madrid per beneficiar el seu negoci. A la llotja del Bernabéu s'hi podran fer negocis i 'pelotazos', però de bancaris no pas tants com abans.
Avui diem adéu a aclucar-se d'ulls mentre s'inflava la bombolla que ha empobrit tothom, que ha disparat la desocupació per sobre del 20%, que ha arruïnat centenars de milers de famílies i ha fet tancar milers de pimes solvents però sense crèdit.
Avui diem adéu a 'els preus de l'habitatge sempre pugen' i al panxacontent ZP afirmant a Nova York després de la caiguda de Lehman Brothers que 'Espanya té el sistema financer més sòlid del món'. Europa ha dit prou i s'estima més que la banca espanyola quedi sota la tutela del BCE. Amb una Bankia molts europeus ja en van tenir prou.
Avui, a més, els catalans diem adéu als qui, amb l'excusa de les fusions, han eliminat tot el nostre sistema de caixes. Als qui han portat a una concentració tan elevada, que quatre entitats copen el 75% del mercat. A les maniobres polítiques del Banc d'Espanya per a centralitzar la banca a Madrid, no d'ara, sinó durant tot un segle, com ens relata Francesc Cabana a 'Espanya, un pes feixuc'.
Avui ha de ser, doncs, un petit dia d'alegria col·lectiva. Diem adéu a tots aquells qui van permetre l'estafa de les hipoteques fraudulentes, adéu als qui van aplaudir la venda massiva de preferents, adéu als qui van celebrar la sortida a borsa de Bankia, tot i intuir que vorejava la insolvència.
I, a sobre, tenim una alegria extra. Decidir qui pot obrir un banc i qui no tampoc no serà a les mans del Banc d'Espanya, sinó del Banc Central Europeu. Ni això no podrà decidir Linde! Si hi ha catalans que vulguin obrir un petit banc de proximitat, o una administració que impulsi una caixa local amb el suport de la societat civil, ara és el moment. Amb una oferta de crèdit diversificada tots hi guanyarem, i el BCE no hi hauria de posar cap impediment especial.
Com us deia, avui és un bon dia. I és cert que al Banc d'Espanya li quedarà un poder residual, i que no sabem si Frankfurt farà més bé o més malament la feina de supervisar el sistema bancari, però és clar que difícilment ho podrà fer pitjor. Avui és, sens dubte, un bon dia per a dir: 'Adéu, Banc d'Espanya, adéu.'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015