Ucraïna, trinxera europea

No és cap malson, quina pena. Europa torna a les misèries de la guerra freda del segle XX. La podridura moral i material llegada per l'imperialisme soviètic és més profunda que no volíem pensar. L'arrossegarem unes quantes dècades més, pel cap baix.

Mentre la Unió Europea malda per sortir d'una crisi econòmica brutal i ens hauríem de centrar a oferir perspectives als desocupats i al jovent --sobretot al sud--, un dictador acomplexat i oportunista ens aixafa la guitarra. La crisi d'Ucraïna ens ha esclatat a sobre i hem hagut de respondre amb sancions que faran mal a l'economia d'Europa.

Però a Rússia l'arruïnaran.

Els russos, embriacs de patriotisme per haver 'recuperat' Crimea, haurien de saber que tots els homes forts que s'embolcallen d'agressiu nacionalisme expansiu acaben causant la dissort del país que suposadament tant estimaven. Quan Berlín era a punt de caure, l'abril de 1945, Hitler, del búnquer estant, es negava a rendir-se i feia executar els civils que penjaven banderes blanques. Deia: 'Das deutsche Volk verdient, wenn es so feige und schwach ist, nichts anderes als einen schmählichen Untergang' ('El poble alemany no es mereix, si és tan covard i feble, res més que una mort ignominiosa').

Ens astorem quan sentim la gent senzilla pro-russa a Crimea i al Donbass parlar en termes de la Segona Guerra Mundial, dels seus herois caiguts per la pàtria, de feixisme i nazisme i del pèrfid Occident. El seu univers és el dels anys quaranta i la Guerra Freda perquè no han estat educats de cap més manera. Va caure la Unió Soviètica però l'imaginari s'ha mantingut. I Vladímir Putin ho explota.

L'annexió de Crimea és una ocupació militar contrària a la lletra i l'esperit del dret internacional i sobretot al Tractat d'Amistat i Cooperació entre Rússia i Ucraïna del 1997. En virtut d'aquest tractat Ucraïna renuncià a les armes nuclears en canvi del respecte de Rússia a la seva integritat territorial. No s'hi val a repartir culpes a la Unió Europea, ni als Estats Units, ni a l'OTAN, ni a Ucraïna ni romanços: l'agressor és Putin.

Tanmateix, Occident s'adona que s'equivocà quan va permetre a Putin de potinejar amb Transdnístria, Abkhàsia i Ossètia del Sud per mantenir Rússia com a sòcia i no com a adversària.
 
Com digué recentment el ministre d'Afers Estrangers polonès, Radoslav Sikorski, si hi ha cap país al món que no necessiti més territori, és Rússia.

Hi ha qui diu que Helmut Kohl i més mandataris europeus es van comprometre verbalment amb Mikhaïl Gorbatxov el 1990 a no expandir l'OTAN cap a l'est en canvi que l'URSS permetés la reunificació alemanya. Els líders soviètics tenien molts defectes, però no eren ingenus. L'ampliació de l'OTAN a l'est no és la causa de l'expansionisme neosoviètic, ans al contrari: els països que sofriren el jou soviètic demanaren l'ingrés a l'OTAN com a prevenció. Encertada.

Tots els 'referèndums' recents a Crimea, Donetsk i Lugansk són clarament una farsa. I Crimea, a més, és molt qüestionable que pugui ni tan sols fer un referèndum d'autodeterminació legítim després de la brutal neteja ètnica dels tàrtars sota el totalitarisme de Stalin, i la repoblació posterior amb russos. Crimea esdevingué russa per dret de conquesta al segle XVIII, igual com Catalunya passà a ser espanyola.

La cobejada península ha estat annexada per una autocràcia que no garanteix ni garantirà drets humans, lingüístics i culturals bàsics a les minories ucraïnesa i tàrtara, com ja es pot comprovar. Els han arrabassat els drets democràtics que, mal que bé, tenien a Ucraïna.

Òbviament, més tard o més d'hora, Crimea serà russa, perquè Occident no emprendrà una guerra per evitar-ho. Però és imaginable que una vegada hi arribi la democràcia gaudeixi d'una àmplia autonomia o fins i tot s'autodetermini.

Quant a l'est d'Ucraïna, l'estat ha d'aguantar i recuperar el control de les zones en mans de milícies, perquè la majoria de la població no desitja l'annexió al gegant veí. El president rus hi actua més dissimuladament, perquè una invasió de territori continental ucraïnès causaria un daltabaix diplomàtic i geopolític mundial i empenyeria occident a establir sancions veritablement dures.

En clau catalana, els pseudo-referèndums d'Ucraïna ajuden la nostra internacionalització. Per comparació, el procés català encara es destaca més per pacífic, democràtic, serè, pausat, jurídicament impecable i políticament incontestable. Margallo ja pot croar, clacar, renillar o udolar. Ucraïna i Catalunya s'assemblen com un ou i una castanya. 'Ladran, luego cabalgamos.'

 

Erika Casajoana i Daunert, consultora

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No s'hi val a repartir culpes a la Unió Europea, ni als Estats Units, ni a l'OTAN, ni a Ucraïna ni romanços: l'agressor és Putin.

A l'est d'Ucraïna, l'estat ha d'aguantar i recuperar el control de les zones en mans de milícies, perquè la majoria de la població no desitja l'annexió a Rússia.