'Mozos'

És una d'aquelles certeses de sobretaula que tanmateix no ultrapassen gairebé mai l'àmbit privat: els mossos ens parlen en castellà. Quan hi ha alguna feta com la protesta d'abans-d'ahir amb el cant del famós cuplet o com la de fa dos anys d'atendre el ciutadà en castellà, els diaris digitals s'omplen de comentaris en favor i en contra (inclosos els de mossos com cal demanant que no criminalitzem tot el col·lectiu) però no n'acabem traient mai l'aigua clara.

I poc que la'n traurem, em penso. Això de la llengua dels mossos és com allò altre de les enquestes sociolingüístiques. Si se t'acut de denunciar la situació de substitució lingüística creixent, surt el director general del ram i et fa un 'miquelpueyo': et carda pel cap l'última enquesta, on --ves per on-- resulta que encara anem millor que a la penúltima, quan ja anàvem de collons perquè era millor que l'antepenúltima, que de fet ja era la pera. Jo vinga barallar-me amb comerciants, que sempre m'asseguren que se m'adrecen en castellà perquè al barri molta gent no els ha entès en català (les ensenyen en cap curset, aquestes excuses?), i resulta que no, que el noranta-sis coma divuit per cent dels comercials asseguren expressar-se habitualment en català. Ja és mala llet, per això, que a mi sempre em toqui l'altre tres coma vuitanta-dos. Doncs amb el mossam, deia, igual: si ho demanem al conseller, ens dirà, i tindrà raó, que la llengua vehicular dels Mossos d'Esquadra és el català, i que tant la retolació com els manuals i la paperassa de comissaries i més instal·lacions són exclusivament en català. Però es veu que al conseller no hi ha ningú que el posi al dia de l'ús oral de la cosa. Doncs ja li ho dic jo: senyor Espadaler, a Solsona no, però a l'àrea metropolitana els agents del cos de policia que vós dirigiu se'ns adrecen per sistema en castellà. No tots, però la majoria sí. Si em passa a mi, i a uns quants amics que tinc, i a tot de coneguts i saludats que en parlem de vegades a les sobretaules, creieu-me, vol dir que passa. I no cal que us molesteu a fer cap enquesta interna, ja us n'avanço jo mateix el resultat: el noranta-sis coma divuit per cent dels agents que tenen tracte directe amb el ciutadà, ja sigui per atendre'l a les comissaries, interpel·lar-lo a la via pública o desallotjar-lo de la plaça de Catalunya, declararà expressar-se habitualment en català.

Aquesta situació, afegida a la sorprenent propensió d'uns quants a entonar 'hits' del folklore hispànic i la facilitat que determinats sindicats del cos tenen per convertir la llengua en arma llancívola, fa pensar que, en efecte, els mossos són plens de submarins. Segons Miquel Sellarès, l'únic a qui recordo haver-ne sentit parlar públicament, en el moment de la creació es van fitxar molts comandaments procedents de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil. Més endavant, amb la crisi i el replegament dels cossos estatals, les aules de l'Escola de Policia de Catalunya es van omplir de jovent, que l'únic contacte que havien tingut amb la llengua del país era un examen de nivell B, els continguts del qual devien oblidar l'endemà mateix de ser admesos. Sabem que la situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però fóra bo que la policia catalana deixés de ser l'única del món que s'adreça als seus conciutadans en la llengua d'un altre. Que per a recordar-nos temps passats ja tenim la guàrdia urbana de Barcelona.

Pau Vidal, escriptor

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Sabem que la situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però fóra bo que la policia catalana deixés de ser l'única del món que s'adreça als seus conciutadans en la llengua d'un altre. Que per a recordar-nos temps passats ja tenim la guàrdia urbana de Barcelona.