Opinió
-
De Patrimoni de la humanitat i de prioritats
Montserrat Serra
31.05.2014
-
Josep Roca-Pons, gramàtic compromès
August Bover
29.05.2014
-
El fals debat de la presència d’ERC al govern
Francesc-Marc Álvaro
27.05.2014
-
It makes a difference
Liz Castro
25.05.2014
-
Tot i la imperfecció, s'ha de votar
Liz Castro
24.05.2014
-
What do they want, violence?
Pere Cardús
23.05.2014
-
Tenim el dret de l'oblit?
Joan Jofra
21.05.2014
-
Brighton 1964, cinquanta anys després
Albert Gil
20.05.2014
-
Miquel Calçada: 'La intencionalitat política del tancament de canals de TV3 és evident'
Miquel Calçada
19.05.2014
-
'Tots els colps al País Valencià eren avisos a Catalunya'
Rafa Xambó
19.05.2014
-
Jo no estic crispat, i tu?
Jordi Domingo
19.05.2014
-
El masclisme a l'espanyola
Mireia Canals
17.05.2014
-
Gràcies, Capità, aka “There will never be another”
Kevin Williams
16.05.2014
Muriel Casals
01.02.2012
Muriel Casals: 'Estapé va gaudir de favors dels poders i alhora els ficava el dit a l'ull'
En Fabià Estapé explicava política econòmica, a final dels anys seixanta. En aquells anys el món cultural era molt sec i àrid, i l'Estapé era fantàstic, perquè ens feia llegir Gramsci, per exemple, i un senyor que es deia Rosario Romeo. Ens parlava dels comunistes italians, i això a l'Espanya dels anys seixanta era molt estimulant.
Ha estat un personatge polifacètic. Ha fet de tot. Hi va haver l'època dels 'planes de desarrollo' i se'n va anar a Madrid a treballar amb el Carrero Blanco, que era dels de l'Opus --se suposava que dels 'oberts'. De tant en tant, tornava i feia algunes classes i parlava amb una gran displicència del poder polític, però al mateix temps hi col·laborava. Hi ha gent que argüeix que, una part del progrés de la història, el devem als traïdors, als qui fan que hi hagi relació entre el poder i l'oposició.
Col·laborava amb el règim alhora que el minava per dintre. La gent més 'neta' no ho hauria volgut fer, i és maco no fer-ho, però, tot i admirar els que sempre s'han mantingut nets, reconec la incidència a vegades positiva dels qui s'han tacat.
Era un home a qui li agradava provocar, i jugava amb les idees i fins i tot a vegades amb les persones. Era un home que, per una banda, va gaudir d'algun favor dels poders i, per una altra, va atrevir-se a ficar-los el dit a l'ull. Un personatge complex.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015