Opinió
-
Mas would give up top spot on the party list if CiU and ERC agree on joint candidacy
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
-
Mas renunciaria a ser cap de llista si CiU i ERC pactessin una candidatura
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
-
Guanyem Barcelona: per un grapat de regidors
Gerard Horta
25.06.2014
-
Terra fèrtil
Assumpció Maresma
16.06.2014
-
Les darreres ignomínies de la fi del PP
Rafa Xambó
11.06.2014
-
Felipe de Borbó: Xàtiva no oblida
Josep Albinyana
10.06.2014
-
Building a tower to democracy
Liz Castro
09.06.2014
-
Fem pinya per votar la nostra independència
Quim Torra
08.06.2014
-
Iguals davant la llei? No, gràcies!
Lluís de Yzaguirre
04.06.2014
-
Què hi fem, en aquesta república?
Marta Serra
04.06.2014
-
A Catalunya el primer Borbó va ser Felip V i l'últim serà Felip VI
Armand de Fluvià
02.06.2014
-
Can Vies: potència simbòlica i emmascaraments del poder
Gerard Horta
01.06.2014
-
Mas es menja els altres 'marrons'
Amadeu Carbó
01.06.2014
Xavier Solano
18.10.2014
Entre el 9-N i eleccions: negociació internacional
Com a analista polític, la meva feina és intentar entendre el perquè de tota decisió política. Haig de reconèixer que em va sorprendre l'anunci del president de portar endavant la consulta del 9-N i, alhora, unes eleccions anticipades que seran considerades com la darrera paraula del poble sobre la possible independència del país.
Que el president proposés una doble votació (consulta i eleccions anticipades) només ho puc entendre en clau internacional.
Si el 9-N hi ha una participació majoritària de la societat catalana i, a més, hi ha un clar suport pel sí-sí, el president se sentirà legitimat democràticament a adreçar-se a la comunitat internacional per comunicar-li que la societat catalana ho veu clar i que tot sembla indicar que a les eleccions avançades la gent votarà majoritàriament per la candidatura o candidatures que proposin en el seu programa la declaració d'independència.
Si és el cas, el parlament, seguint el mandat democràtic emanat del poble en aquesta doble votació, declararà la independència i esperarà que Catalunya sigui reconeguda com un nou estat internacional, si més no per part d'aquells estats i organismes internacionals que es consideren demòcrates, incloent-hi les Nacions Unides, la Unió Europea, els Estats Units i els seus estats membres, llevat, potser, de l'estat espanyol.
El període entre el 9-N i les eleccions avançades, en cas de participació majoritària i doble sí guanyador en la consulta, és doncs una oportunitat excel·lent i extremadament necessària per a començar a negociar aquest reconeixement amb la comunitat internacional. Així doncs, la feina del president, del conseller de Presidència, del secretari d'Afers Exteriors i també dels delegats i delegades del Govern de la Generalitat serà de treballar els arguments que, adaptats a cada realitat política i econòmica del país o organització a què s'adrecin, convencin els presidents i parlaments estrangers que el reconeixement de Catalunya com un nou estat independent toca per principis, per respecte a la democràcia, per l'estabilitat a la regió, pel bé de la UE, per raons econòmiques i perquè, sobretot, el govern de Catalunya no es desentendrà econòmicament de l'estat espanyol, atès que és el principal client de Catalunya.
És una feina cabdal i gens fàcil que, tot i ser liderada pel govern, demanarà el suport, si més no, dels partits a favor de la independència, com ara ERC i les CUP, i de la ciutadania. Cada estat i organisme internacional és diferent i requerirà estratègies diferents. És una feina difícil que vol intel·ligència i determinació. Cal altesa de mires. Catalunya s'ho mereix i té prou arguments econòmics, polítics i estratègics per a negociar aquests reconeixements amb garanties d'èxit.
Hem treballat perquè la setmana vinent el conseller Mas-Colell vingui al parlament de Westminster a explicar als diputats britànics de tots els partits polítics la perspectiva del govern sobre la situació econòmica i política a Catalunya.
Aquest és un bon exemple d'exercici previ a una possible negociació del reconeixement internacional, perquè fa possible que aquells que hauran de decidir sobre aquesta qüestió en els països respectius rebin informació de manera directa, sense intermediaris. Són, doncs, moments decisius en què la ciutadania no pot fallar —ho hem sentit moltes vegades—, però cal recordar que els polítics tampoc.
Xavier Solano, assessor polític al parlament britànic.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015