Opinió
-
Mas renunciaria a ser cap de llista si CiU i ERC pactessin una candidatura
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
-
Guanyem Barcelona: per un grapat de regidors
Gerard Horta
25.06.2014
-
Terra fèrtil
Assumpció Maresma
16.06.2014
-
Les darreres ignomínies de la fi del PP
Rafa Xambó
11.06.2014
-
Felipe de Borbó: Xàtiva no oblida
Josep Albinyana
10.06.2014
-
Building a tower to democracy
Liz Castro
09.06.2014
-
Fem pinya per votar la nostra independència
Quim Torra
08.06.2014
-
Iguals davant la llei? No, gràcies!
Lluís de Yzaguirre
04.06.2014
-
Què hi fem, en aquesta república?
Marta Serra
04.06.2014
-
A Catalunya el primer Borbó va ser Felip V i l'últim serà Felip VI
Armand de Fluvià
02.06.2014
-
Can Vies: potència simbòlica i emmascaraments del poder
Gerard Horta
01.06.2014
-
Mas es menja els altres 'marrons'
Amadeu Carbó
01.06.2014
-
De Patrimoni de la humanitat i de prioritats
Montserrat Serra
31.05.2014
Vicent Marzà
23.07.2014
Quan Fabra entre a la presó, no ha d'entrar-hi sol
L'ordre d'entrada a la presó de Carlos Fabra per delictes fiscals és una notícia de les que fan època a les comarques de Castelló. Molta gent es pensava que aquest dia no arribaria mai. El personatge, hereu d'una nissaga caciquil de més de segle i mig d'història, ha viscut sempre envoltat d'una aura d'impunitat que el feia aparentment indestructible. La seua gran jugada era l'acceptació tàcita --per una part de l'opinió pública apessebrada-- de les pràctiques opaques (si no directament delictives) que han regit els llocs de responsabilitat de moltes institucions públiques durant massa anys. I això no ha passat solament al País Valencià: a Catalunya i a les Illes també saben prou de què va, malauradament.
Carlos Fabra és l'exemple nítid d'una manera de fer política, d'una manera d'entendre l'exercici dels poders públics que mai no hauríem d'haver permès en la nostra societat. Fabra és causa i conseqüència d'una època de desmesura en la despesa pública inútil, que pudia a pell de maletí, sobres i loteries. No podem deslligar les corrupteles i males pràctiques polítiques viscudes d'un model de desenvolupament econòmic basat en el diner fàcil, la depredació del territori i una certa complicitat social.
És per això que, quan Fabra entre a la presó, no hauria d'entrar-hi sol. Amb ell hi ha d'entrar tota una època fosca en la política i l'economia valenciana. Amb ell ha d'entrar-hi el joc pervers de la corrupció, que no passem per alt que necessita el corromput però també el corruptor que en trau el benefici. Amb ell hi ha d'entrar el 'jo acluque els ulls que, si no, tinc problemes'. Amb ell ha d'entrar en l'oblit la trucada de telèfon per a canviar un fiscal o un jutge incòmodes. Amb ell ha d'entrar a la presó la despesa pública en actuacions inútils. Amb ell hi ha d'entrar aquest model ineficaç que ens ha portat al llindar del col·lapse com a societat.
Amb tot allò que quede fora de la presó --real o conceptual--, que és la immensa majoria de la nostra societat, hem de recuperar-nos de dècades de temps perdut en el pla econòmic i social. A Castelló i al País Valencià tenim milers de persones honestes, d'empresaris que alcen la persiana dia rere dia i volen produir i participar en una economia moderna i sana. Tenim milers de funcionaris i càrrecs públics que s'esforcen per fer anar cap endavant les nostres institucions i el país. Metgesses, docents, bombers, tècnics, administratius... i també regidores, batlles, diputades, que volen fer-ho bé i ho fan bé. I tenim milions de ciutadans farts de tanta barbaritat i misèria que exigeixen un nou temps polític i social.
Per renàixer de les cendres on ens trobem cal canviar moltes coses. Entre les quals --però no únicament-- les persones que ocupen els càrrecs a les nostres institucions. Els qui ens han portat fins ací saben molt bé el camí del pou, però si ells són fills polítics de Fabra i les seues pràctiques no ens trauran del fangar on ens trobem. La ciutadania no pot defugir la seua responsabilitat: calen noves maneres de fer en els llocs de responsabilitat. Com tampoc no pot defugir la seua responsabilitat el teixit empresarial de Castelló, que incomprensiblement ha mantingut Carlos Fabra com a secretari general de la Cambra de Comerç. Aquella època ha tocat a la fi, i tots hem de saber canviar el xip.
Agafem tota la bona gent, la que té les bones idees, i reconstruïm el nostre país. Abans, assegurem-nos que no entre a la presó tan sols un ex-president de la Diputació delinqüent: tanquem també tot allò que representa i no deixem que ens tornen a hipotecar el present i futur com a poble. Que Carlos Fabra complesca la condemna pertinent, però, per favor, llancem al fons de la Mediterrània la clau del pany que tanca aquest model econòmic i les pràctiques corruptes i comencem el temps de la transformació.
Vicent Marzà, portaveu de Compromís a Castelló.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015