Opinió
-
Mas renunciaria a ser cap de llista si CiU i ERC pactessin una candidatura
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
-
Guanyem Barcelona: per un grapat de regidors
Gerard Horta
25.06.2014
-
Terra fèrtil
Assumpció Maresma
16.06.2014
-
Les darreres ignomínies de la fi del PP
Rafa Xambó
11.06.2014
-
Felipe de Borbó: Xàtiva no oblida
Josep Albinyana
10.06.2014
-
Building a tower to democracy
Liz Castro
09.06.2014
-
Fem pinya per votar la nostra independència
Quim Torra
08.06.2014
-
Iguals davant la llei? No, gràcies!
Lluís de Yzaguirre
04.06.2014
-
Què hi fem, en aquesta república?
Marta Serra
04.06.2014
-
A Catalunya el primer Borbó va ser Felip V i l'últim serà Felip VI
Armand de Fluvià
02.06.2014
-
Can Vies: potència simbòlica i emmascaraments del poder
Gerard Horta
01.06.2014
-
Mas es menja els altres 'marrons'
Amadeu Carbó
01.06.2014
-
De Patrimoni de la humanitat i de prioritats
Montserrat Serra
31.05.2014
Pep Martí
12.04.2014
Tarradellas, apropiació indeguda
Als qui regeixen la política de l’Estat els agraden molt els catalans que ja no governen Catalunya. Sovint s’ha elogiat l’expresident Pujol i la seva moderació en contraposició al president Mas. Alguns potser recordaran que en els inicis de la Transició, eren sovintejades les cites a Francesc Cambó. Fins i tot un home com Manuel Fraga va elogiar Prat de la Riba (per allò de “Per Catalunya i l’Espanya gran”, se suposa). Temps passats sempre van ser millors, deuen pensar en el nacionalisme mesetari. La veritat és que tant Cambó, com Prat, com Tarradellas, com Pujol, van haver de suar en el seu moment per fer-se escoltar. Tots ells van ser atacats de forma despietada quan van tenir la responsabilitat de liderar.
En el cas de Tarradellas, però, l’apropiació indeguda és manifesta i caldria sortir-ne al pas. Permetre que la figura de l’expresident sigui tergiversada és un error. Tarradellas és un personatge complex, que agradarà més o menys i que va cometre errors, com tothom. Però el seu retorn encarnant una institució que havia estat derrotada pel franquisme, com ja s’ha repetit, va ser una de les poques victòries de Catalunya sobre l’Espanya de Rajoy i Rubalcaba.
Pep Martí és historiador i periodista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015