Opinió

 

<19/72>

Jordi Galves

10.02.2015

Màrius Carol, impostor

Fins ara Màrius Carol (1953) sempre havia estat preocupat per conjuntar corbates amb camises i per aplicar-se 'produits de beauté' ('homme') deixant el periodisme als professionals. En conseqüència, va fer carrera a l'ombra de la Casa del Rei (D.G.M.A) amb exercicis de contorsió i genuflexió realment sorprenents fins i tot per a les millors marfantes birmanes. Sé que un dels dies més importants de la seva vida fou quan, per fi, va abandonar l'avinguda Meridiana per instal·lar-se principescament (D.M.) al Turó Park on diuen que l'aire és més fi i el classisme arrogant esdevé atmosfèric. Això sí, sempre amb una suposada gentilesa, aparent bona educació i sentit de l'equilibri. O això penses. Fins que, espontàniament, vas i coincideixes amb ell als urinaris de la redacció de La Vanguardia del carrer de Pelai i el clisses. El glamurós es pixa la corbata de seda.


Aleshores no es fa estrany que un dia presenti un programa a tevetrès sobre el setge del 1714 amb èmfasi sobiranista i, un altre, es distanciï de l'esforç de l'independentisme popular i suat. Que un dia guillotini (E.P.M.) col·laboradors de Can Godó, partidaris de Joan Laporta i garanteixi, així, interessos amb Sandro Rosell (Q.E.S.M) i, un altre, faci apostolat deontològic sobre els valors de la independència de la premsa. És un exemplar com un altre del 'català espavilat'. Durant anys ha fet milers de quilòmetres de portafarcells entre el despatx del comte (C.V.E.) i els dels directors del diari (Q.B.S.P.). Només des de la impunitat del seu impostat personatge el dia 8 de gener de 2015 va poder condemnar amb idealisme l'atemptat contra Charlie Hebdo en nom de la llibertat de la premsa ('su libertad es la nuestra y su drama es el dolor de los ciudadanos libres') mentre que exactament un mes més tard, el 8 de febrer, s'atreveix a censurar un article d'Albert Sánchez Piñol. Un article modèlic en què es recordaven algunes de les carnisseries que l'exèrcit espanyol havia comès a Barcelona i a Catalunya. Un article signat per un dels més importants escriptors del nostre país. Carol sap qui és Sánchez Piñol?


Passa que 'La Vanguardia' cada vegada es ven menys i que cada vegada és menys i menys creïble. Passa que (...) [Llegiu l'article complet al bloc de l'autor.]

Editorial