Adéu, Banc d'Espanya, adéu!

Avui, dimarts 4 de novembre de 2014, és un bon dia per als catalans i la resta d'europeus. Avui comença, de debò, la supervisió europea del sistema bancari i uns cent trenta bancs de tota la zona euro passaran a ser vigilats des de Frankfurt.

Sé que dit així sona poc important. Sembla un tecnicisme econòmic. Al cap i a la fi, podem pensar, tant se val qui supervisa els bancs quan encara hem de suportar i digerir les conseqüències de la gegantina bombolla immobiliària espanyola.

Però no ens hem d'equivocar. Avui el Banc d'Espanya perd la capacitat de controlar el 90% dels actius del sistema bancari de l'estat espanyol, i la supervisió de pràcticament tot el sistema bancari català restarà en mans europees. Fora arbitrarietats i amiguismes amb el gran Madrid que tot ho xucla. Hola, Frankfurt.

És doncs, un dia en què perden poder els qui, dirigint un banc, han utilitzat la proximitat amb el poder de Madrid per beneficiar el seu negoci. A la llotja del Bernabéu s'hi podran fer negocis i 'pelotazos', però de bancaris no pas tants com abans.

Avui diem adéu a aclucar-se d'ulls mentre s'inflava la bombolla que ha empobrit tothom, que ha disparat la desocupació per sobre del 20%, que ha arruïnat centenars de milers de famílies i ha fet tancar milers de pimes solvents però sense crèdit.

Avui diem adéu a 'els preus de l'habitatge sempre pugen' i al panxacontent ZP afirmant a Nova York després de la caiguda de Lehman Brothers que 'Espanya té el sistema financer més sòlid del món'. Europa ha dit prou i s'estima més que la banca espanyola quedi sota la tutela del BCE. Amb una Bankia molts europeus ja en van tenir prou.

Avui, a més, els catalans diem adéu als qui, amb l'excusa de les fusions, han eliminat tot el nostre sistema de caixes. Als qui han portat a una concentració tan elevada, que quatre entitats copen el 75% del mercat. A les maniobres polítiques del Banc d'Espanya per a centralitzar la banca a Madrid, no d'ara, sinó durant tot un segle, com ens relata Francesc Cabana a 'Espanya, un pes feixuc'.

Avui ha de ser, doncs, un petit dia d'alegria col·lectiva. Diem adéu a tots aquells qui van permetre l'estafa de les hipoteques fraudulentes, adéu als qui van aplaudir la venda massiva de preferents, adéu als qui van celebrar la sortida a borsa de Bankia, tot i intuir que vorejava la insolvència.

I, a sobre, tenim una alegria extra. Decidir qui pot obrir un banc i qui no tampoc no serà a les mans del Banc d'Espanya, sinó del Banc Central Europeu. Ni això no podrà decidir Linde! Si hi ha catalans que vulguin obrir un petit banc de proximitat, o una administració que impulsi una caixa local amb el suport de la societat civil, ara és el moment. Amb una oferta de crèdit diversificada tots hi guanyarem, i el BCE no hi hauria de posar cap impediment especial.

Com us deia, avui és un bon dia. I és cert que al Banc d'Espanya li quedarà un poder residual, i que no sabem si Frankfurt farà més bé o més malament la feina de supervisar el sistema bancari, però és clar que difícilment ho podrà fer pitjor. Avui és, sens dubte, un bon dia per a dir: 'Adéu, Banc d'Espanya, adéu.'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui és un bon dia per als catalans i la resta d'europeus. Avui comença, de debò, la supervisió europea del sistema bancari.

Avui perden poder els qui, dirigint un banc, han utilitzat la proximitat amb el poder de Madrid per beneficiar el seu negoci