Opinió
-
La independència neix a Barcelona
Alfred Bosch
11.07.2014
-
Barcelona és capital per a assolir la independència
Oriol Amorós
10.07.2014
-
Josep Forment, l’home savi que feia llibres
Sebastià Bennasar
10.07.2014
-
LOMCE: resistència, desobediència i insubmissió
Àlex Castillo
10.07.2014
-
L'ensorrament d'una manera de fer política
Gabriel Fernàndez i Díaz
09.07.2014
-
Imparables (Canet Rock 2014)
Joan Josep Isern
06.07.2014
-
Las leiçons del mèstre Bèc
Marçal Girbau
03.07.2014
-
Trinco-trinco
Oriol Caba
03.07.2014
-
Jo m’hi apunto, i tu?
Jordi Domingo
01.07.2014
-
No voting--nor talking about voting--allowed
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
No votar i explicar-ho tampoc
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
Lliçons de civilització
Aleix Sarri
28.06.2014
-
Mas would give up top spot on the party list if CiU and ERC agree on joint candidacy
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
Albert Pont
12.02.2014
Cap al cul-de-sac
La força que obtindria Catalunya amb una candidatura unitària a les eleccions europees és indiscutible. La imatge de tot un poble reclamant llibertat a una Europa que sordeja i a una Espanya amb freqüents tics totalitaris havia de ser un revulsiu de primera magnitud per al procés sobiranista. Però en la lògica del poder l'estratègia dels partits sembla prevaler sobre les legítimes aspiracions del poble. Massa sovint els polítics ignoren que ens representen, que són allà dalt per delegació nostra i no per designi diví.
El desacord per una candidatura unitària posa en evidència que les estratègies de partit poden arribar a ser demolidores per al procés. Però una cosa és la lluita pel poder i una altra de molt diferent el trencament de l'actual status quo autonòmic i la consecució d'un estat independent. La magnitud d'això que tenim entre mans és tan descomunal que bé es mereixia una treva dels partits en la lluita pel poder.
A amplis sectors de CiU ja els aniria bé que les pròximes eleccions evidenciessin el 'sorpasso' d'ERC que anuncien les enquestes. El dia que això passi, els mitjans espanyols s'abraonaran contra la legitimitat d'un govern a cada elecció més afeblit; i amb ells, tota la comunitat internacional. És just allò que necessiten alguns per a abandonar el poder amb la satisfacció d'haver arribat més lluny que ningú i deixar pas als republicans. I que s'ho facin. Però el canvi d'un govern en minoria per un altre també en minoria no pot portar res més que inestabilitat, incertesa i una permanent frustració. Deixarà el procés sobiranista en segon lloc, a mig fer, i l'eternitzarà fins a l'esgotament de les nostres forces socials. I tot això en un moment en què l'estat espanyol és a punt de donar el toc final al 'problema català'. Just quan ens caldrà demostrar la màxima fermesa i unitat.
Massa sovint s'ha jugat amb les il·lusions de la gent. Al final, només confiarem en nosaltres mateixos, en la determinació de la nostra voluntat. Perquè només els catalans podem arribar a ser tan gelosos de la nostra sobirania com Espanya ho és de la seva. I això és l'única cosa que ens pot fer superar els nombrosos entrebancs que ens depara el camí de la llibertat.
Malgrat la complexa heterogeneïtat, la societat catalana mai no havia estat tan unida ni engrescada com ara. Precisament per això reclamàvem una candidatura unitària. Ara ja tant se val. Encara podem tornar a recuperar el liderat del procés, simplement perquè la independència comença per un mateix.
Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015