Opinió
-
We the radicals
Francesc Canosa
12.07.2014
-
La independència neix a Barcelona
Alfred Bosch
11.07.2014
-
Barcelona és capital per a assolir la independència
Oriol Amorós
10.07.2014
-
Josep Forment, l’home savi que feia llibres
Sebastià Bennasar
10.07.2014
-
LOMCE: resistència, desobediència i insubmissió
Àlex Castillo
10.07.2014
-
L'ensorrament d'una manera de fer política
Gabriel Fernàndez i Díaz
09.07.2014
-
Imparables (Canet Rock 2014)
Joan Josep Isern
06.07.2014
-
Las leiçons del mèstre Bèc
Marçal Girbau
03.07.2014
-
Trinco-trinco
Oriol Caba
03.07.2014
-
Jo m’hi apunto, i tu?
Jordi Domingo
01.07.2014
-
No voting--nor talking about voting--allowed
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
No votar i explicar-ho tampoc
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
Lliçons de civilització
Aleix Sarri
28.06.2014
Jordi Llaonart
21.10.2011
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Un dels fets que m’ha cridat l’atenció del conflicte libi és la velocitat a què els mitjans i l’opinió pública occidental es van decantar pels sediciosos, des del primer moment. De fet, cada dia hem sentit parlar de ciutats 'alliberades' pels rebels. No destacaria aquest fet si no fos perquè, tot just fa vuit anys, les mateixes veus condemnaven amb totes les forces la intenció d’uns altres exèrcits d’alliberar l’Irac, a la seva manera, de les urpes d’un dels tirans més sanguinaris del món àrab.
He llegit i sentit molts arguments favorables a la intervenció estrangera a Líbia, de persones contràries al mateix tipus d’acció a l’Irac. I he trobat que la majoria de les explicacions acaben per justificar els actuals governants d’Occident i criticar els que hi havia abans. Total, que em fa l'efecte que, un cop més, actuem, intervenim, i decidim sobre la vida i la mort dels àrabs guiats per uns criteris del tot casolans. Que la vida de les persones que reclamen ajuda i el respecte dels drets humans depengui del nostre estat d’ànim, o de la popularitat del govern de torn, és injust, perquè pot deixar desemparada molta gent maltractada. I que apostem incondicionalment per un dels bàndols d’un conflicte del qual no en sabem gaire res, és preocupant.
Suposo que, a conseqüència de l’ampli suport popular a aquesta guerra, tot i la nostra consciència pacifista, un dels titulars del dia és que Gaddafi va morir en un atac rebel. Ens agrada de pensar que els libis han fet justícia entre ells, per comptes d’acceptar la possibilitat que el dictador hagi mort en un bombardeig dels nostres avions que, en teoria, només havien d’anar a Líbia per protegir la població de la ciutat de Bengazi, però que han acabat fent-hi la guerra.
Quant al futur més immediat de Líbia, tot indica que la gent humil que havia apostat per Gaddafi, i que s’ha sentit ofesa en veient per la televisió com els rebels maltractaven el cadàver del seu líder, passaran a ocupar un paper marginal. Els privilegis derivats del control de l’administració i de les forces de seguretat passaran de mans d’unes famílies, i unes tribus, a unes altres. I els grans homes de negocis i els polítics de rang més alt, que han viscut a cos de rei durant aquests darrers quaranta-dos anys gràcies a la dictadura, se sabran presentar com la clau necessària de la transició i podran continuar mantenint els privilegis. Això amb el suport d’Occident, que ja pressiona perquè no hi hagi un trencament total amb la gent de l’antic règim. A Líbia, com a l’Iraq, les elits co-responsables de dècades de dictadura i de milers d’assassinats, els tecnòcrates, es posen d’acord per assenyalar com a únic responsable un sol home i la seva família. Sempre que desapareix un tirà, hi ha gent que ens vol fer creure que, amb ell, s’esvaeixen les responsabilitats de dècades de dictadura.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015