Opinió
-
Lliures, contra la seva història
David Fernàndez
31.07.2014
-
S'acosta tempesta
Albert Pont
30.07.2014
-
Els grups neonazis fan la feina bruta dels aparells oficials
Guillem Agulló
29.07.2014
-
El finançament i el País Valencià. No tantes llàgrimes i més empenta
Fran Ferri
29.07.2014
-
Fòrum 2004: cobra i vés-te'n
Gerard Horta
28.07.2014
-
Pujol i els seus fills, la mala consciència
Francesc-Marc Álvaro
26.07.2014
-
Quan Fabra entre a la presó, no ha d'entrar-hi sol
Vicent Marzà
23.07.2014
-
L'especial sensibilització catalana pel conflicte de Palestina
Joan Pérez i Ventayol
22.07.2014
-
'Aquest mes he pogut veure fins a quin punt són degradades les institucions valencianes'
Mònica Oltra
18.07.2014
-
'Si fóssim a Londres o Nova York, "Mar i Cel" seria sempre a la cartellera'
Joan Lluís Bozzo
17.07.2014
-
Judici a l’odi neonazi
Esteban Ibarra
14.07.2014
-
Les rebaixes de novembre i el rum-rum de l’engany
Gerard Horta
13.07.2014
-
We the radicals
Francesc Canosa
12.07.2014
Enric Nomdedéu
06.03.2014
Justícia poètica
Hauria pogut ser pitjor? Sí. Haurien pogut encomanar l'aeroport de Castelló a Calatrava i aleshores sí que seria l'obra pública més cara i més mal executada que la nostra generació podria recordar.
Ara no és l'aeroport més car. El de Ciudad Real el guanya. No és l'obra més inútil. Alguns ramals d'AVE de Castella ja han hagut de tancar. Però és segurament l'obra d'enginyeria financera més estúpida que mai ha pogut imaginar una administració pública. Un regal per al concessionari. Si guanya diners, per a ell. Si en perd, l'administració pública paga la diferència! Jo tinc una germana sense feina; amb aquestes condicions s'avindria a obrir una sabateria, pose per cas.
AeroCas ha estat un despropòsit des de l'expropiació dels terrenys fins a l'adjudicació en condicions inacceptables. Tot passant per faltes de permisos, retards en l'obra, pistes que s'han hagut de refer perquè si hi hagués aterrat un avió no hauria pogut girar volta i tornar a enlairar-se. Portes d'hangar tan estretes que no permetien el pas dels contenidors. Milions en publicitat fraudulenta. Cessions de les instal·lacions per a fer curses de fórmula 3. Contractes de falconeria a preus desorbitats...
Després vingué la berlanguiana inauguració de 'el aeropuerto peatonal' i el '¿os gusta el aeropuerto del abuelito?', amb un Carlos Fabra pletòric i un Francisco Camps en plena psiquedèlia argumental. I després res. Moltes dates i cap avió. Després la promesa del grup inversor libi, que no va comparèixer, i tot això i tot allò.
I la terrible pressió que hem hagut de suportar els qui hem qüestionat el procediment, el sistema de gestió... Ens hem hagut de sentir dir de tot. De tot. Recorde que en un dels plens de la Diputació on vam debatre sobre els molts desficacis comesos en tot això d'AeroCas, el portaveu del Partit Popular va dir que l'aeroport seria un punt d'inflexió en la nostra economia. I va voler adobar-ho amb una citació cinematogràfica: 'Serà –va dir– el principi d'una gran amistat.' Vaig replicar-li que hauria pogut ser una miqueta més curós a l'hora de buscar exemples, perquè aquella pel·lícula, 'Casablanca', acaba amb un aeroport buit i fosc, i el protagonista de bracet d'un gendarme. Tota una metàfora.
I, ves per on, com en una mena de justícia quasi poètica, per arrodonir tot aquest Cafarnaüm administratiu, judicial i econòmic, finalment s'ha adjudicat la gestió de l'aeroport a SNC-Lavalin. Una empresa canadenca implicada en escàndols de corrupció si més no en dos continents; i vetada formalment pel Banc Mundial per als deu anys vinents. Quan van demanar al vice-president Ciscar sobre tot això, va dir que era un problema específic amb uns directius, no amb l'empresa. I després d'un sospir (supose que devia pensar en el seu grup parlamentari) va afegir: 'Això pot passar en qualsevol organització.'
Scorsese no hauria signat un guió d'empreses i polítics corruptes amb un final millor.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015