El 'souvenir' llibresc

Les llibreries són moda! I tant! Sí, en tanquen moltes i cada vegada que passa ens exclamem, ens esquincem els vestits i fem el ploricó. En acabat, i sense revisar la nostra consciència, ens connectem a internet per comprar-nos un llibre o anem a la llibreria més cèntrica perquè 'allà segur que el tenen'.

En tanquen moltes sí, però n'obren unes altres. Dinamisme comercial, en diuen, i potser hem de procurar de mirar-nos-ho amb bons ulls. Sembla que les llibreries han esdevingut negocis dinàmics i a aquests emprenedors --que estan tan en voga i a qui la llei aplana el camí per obrir nous negocis--, no els fa por d'embrancar-se amb una llibreria: el negoci lucratiu per excel·lència dels nostres temps! De cada euro que ven, el llibreter se n'acostuma a quedar un 30% brut, això si no hi afegeixen descomptes per fidelitat comercial, o et conviden a un cafè, com els de Nollegiu, al Poblenou. Sumeu, resteu i dividiu i ja veureu quins comptes surten.

I amb aquest negoci tan rodó que ha fet que les veteranes Catalònia, Robafaves o Els Jardinets haguessin de tancar, els joves emprenedors han obert nous espais, nous racons agradables i amigables on puguem perdre un parell d'hores badant a pler. Algunes aprenen a renéixer admirablement, com Ona o Documenta, algunes altres no han sabut adaptar-se als nous temps (i no és cap retret, perquè no és pas un canvi que es faci així com així), i les darreres han mirat els nous temps amb uns altres ulls. Els nous llibreters i llibreteres són els nostres herois i els que han hagut de plegar, els nostres màrtirs.

I què ha canviat? De fet, no res o ben poc. Les grans llibreries, o diguem-ne magatzems de llibres al detall, continuen essent com eren: impersonals, fredes i amb dependents que escassament saben què remenen. Les mitjanes s'adapten, coneixen a fons el producte, el serveixen amb professionalitat i el despatxen amb diligència, que no vol dir simpatia, ep! I a les petites, la majoria, acabades d'obrir, els sobra coneixement d'allò que venen, vetllen pel barri, tracten el client amb proximitat i hi posen passió, delicadesa i encant. És la seva arma. Potser l'única. Els clients som taciturns. Hi ha dies que ens llevem amb ganes que ens facin moixaines i hi ha dies que anem a la Llar perquè no ens emprenyi ningú. És la gràcia del mercat: avui sí, demà no ho sé. Ara faltaria saber si aquestes petites llibreries sabran fer-se grans sense espantar-se i crear competència. Les llibreries tancades no eren petites i van ser puntals per a la indústria editorial i el nivell cultural des dels setanta. Les necessitàvem llavors com ara necessitem aquestes llibreries petites, però ens calen enfortides i en creixement continu. I hem de ser-hi tots, en aquest procés.

Carles Miró, amb el seu afuat estilet, carregava l'altre dia contra les llibreries que ara venen 'mandanguetes per a gent com tu, analfabet funcional del meu cor'. Ui, què m'ha dit! Analfabeta funcional? Però si sóc una culturetes, no es nota? Uix! Sóc carn de mandanguetes de les llibreries! M'agrada badar-hi i perdre-hi calers. Sempre que viatjo acabo entrant en alguna llibreria --en la majoria de casos perquè sóc masoquista i m'agrada constatar com aquells temples europeus continuen plens de lectors voraços que compren llibres sense parar. A vegades sé la llengua del país, a vegades no. I quan no i no hi puc comprar cap llibre, acabo comprant alguna mandangueta de 'souvenir', i així em puc sentir diferent dels qui compren didals de porcellana o porquets de cristall de Murano.

Que les llibreries es guanyin un afegitó a aquest 30% de què parlàvem em sembla tan bé com que les botigues de roba tinguin a la porta els complements (objectes innecessaris però llaminers) i que ho facin perquè, com a bons comerciants, saben que una venda n'empeny una altra. I una llibreria és un negoci. Encara més, ha de ser un negoci si volem conservar l'ecosistema bibliogràfic. Qui sap què vol comprar entra a la botiga i va de dret cap al fons; qui no, entra i bada pels primers prestatges.

Hi ha molta gent que compra molts complements i de tant en tant un llibre. I hi ha poca gent que compra molts llibres i de tant en tant una mandangueta. En tinc la biblioteca plena. De què? De llibres, és clar. I de mandanguetes.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Les llibreries tancades no eren petites i van ser puntals per a la indústria editorial i el nivell cultural des dels setanta.

Hi ha molta gent que compra molts complements i de tant en tant un llibre. I hi ha poca gent que compra molts llibres i de tant en tant una mandangueta.