Opinió
-
Un triple atac planificat al monument de Companys
Francesc Canosa
06.08.2014
-
Lliures, contra la seva història
David Fernàndez
31.07.2014
-
S'acosta tempesta
Albert Pont
30.07.2014
-
Els grups neonazis fan la feina bruta dels aparells oficials
Guillem Agulló
29.07.2014
-
El finançament i el País Valencià. No tantes llàgrimes i més empenta
Fran Ferri
29.07.2014
-
Fòrum 2004: cobra i vés-te'n
Gerard Horta
28.07.2014
-
Pujol i els seus fills, la mala consciència
Francesc-Marc Álvaro
26.07.2014
-
Quan Fabra entre a la presó, no ha d'entrar-hi sol
Vicent Marzà
23.07.2014
-
L'especial sensibilització catalana pel conflicte de Palestina
Joan Pérez i Ventayol
22.07.2014
-
'Aquest mes he pogut veure fins a quin punt són degradades les institucions valencianes'
Mònica Oltra
18.07.2014
-
'Si fóssim a Londres o Nova York, "Mar i Cel" seria sempre a la cartellera'
Joan Lluís Bozzo
17.07.2014
-
Judici a l’odi neonazi
Esteban Ibarra
14.07.2014
-
Les rebaixes de novembre i el rum-rum de l’engany
Gerard Horta
13.07.2014
Joan-Lluís Lluís
17.07.2012
Joan-Lluís Lluís: 'Allò que no es diu del Canigó'
Quan el govern francès, sigui quin sigui, es mostra generós envers la llengua catalana, és prudent preguntar-se quin és l'abast real d'aquesta generositat. Així, doncs, l'excel·lent notícia del reconeixement de la grafia 'Canigó' en lloc del detestable 'Canigou' pel ministeri del Medi Ambient no és simplement una victòria del sentit comú. O, més aviat, diguem que aquest canvi ha estat venut amb un entusiasme que potser caldria matisar. Primer de tot, no es tracta d'un canvi oficial de nom, perquè, a França, les muntanyes no tenen nom oficial. La llei diu que els únics topònims amb formes oficials i, doncs, fixades a priori per sempre, són els dels municipis, dels departaments i de les regions. Per modificar un nom d'aquests cal passar per un examen llarg i feixuc del Consell d'Estat (va ser el cas, per exemple, quan el municipi del Vallespir, antigament anomenat 'L'Écluse', va passar a dir-se 'Les Cluses'). Així doncs, el nom del Canigó, com els noms de la quasi totalitat de topònims és, d'alguna manera, lliure d'interpretació. És a dir que qualsevol pot escriure'n el nom com vol i que, per tant, el fet que el Ministeri de Medi Ambient hagi reconegut, fins i tot oficialment, que adopta el nom amb grafia catalana no impedirà pas les altres administracions de continuar escrivint 'Canigou'. És clar que a la llarga es pot esperar que Canigó s'acabi imposant, si més no a la llarga llista de pobles de la Catalunya Nord que tenen una 'rue du Canigou'.
De fet, la fixació d'aquest canvi depèn en bona part de l'Institut Géographique National (IGN), que realitza els mapes del conjunt del territori francès. Aquest organisme parapúblic ja ha recatalanitzat la majoria de grafies dels topònims no oficials de la Catalunya Nord. Ara, com a empresa editora, es reserva el dret d'adoptar, o no, aquesta correcció. Fins ara, ha conservat la grafia francesitzada dels topònims més importants o coneguts, entre els quals, és clar, el del Canigó. Evidentment, el Consell General dels Pirineus Orientals, que ha promogut aquest canvi, pressionarà l'IGN perquè adopti la grafia catalana, amb una possibilitat d'èxit real, però no garantida.
I, de fet, la voluntat mateixa del Consell General de corregir aquesta grafia no ve d'un impuls sobtat d'afany catalanista. Certament, cal felicitar-lo d'haver gosat fer aquest pas, impossible encara fa pocs anys per la càrrega d'autoodi que traginen tantes institucions locals. Ara, és improbable que haguessin fet aquest canvi si no hi hagués hagut, rere el nom de la muntanya, l'ombra vergonyosa d'una marca de menjar per a gossos. Des de fa més de mig segle existeix, a França, una marca d'aliments canins anomenada Canigou que no solament envileix la muntanya sinó que impedeix que el seu nom sigui utilitzat amb finalitats comercials. Amb el pas de 'Canigou' a 'Canigó', aquest obstacle cau. I així, doncs, es reconcilia comerç i identitat.
Joan-Lluís Lluís, escriptor
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015