Opinió
-
Un triple atac planificat al monument de Companys
Francesc Canosa
06.08.2014
-
Lliures, contra la seva història
David Fernàndez
31.07.2014
-
S'acosta tempesta
Albert Pont
30.07.2014
-
Els grups neonazis fan la feina bruta dels aparells oficials
Guillem Agulló
29.07.2014
-
El finançament i el País Valencià. No tantes llàgrimes i més empenta
Fran Ferri
29.07.2014
-
Fòrum 2004: cobra i vés-te'n
Gerard Horta
28.07.2014
-
Pujol i els seus fills, la mala consciència
Francesc-Marc Álvaro
26.07.2014
-
Quan Fabra entre a la presó, no ha d'entrar-hi sol
Vicent Marzà
23.07.2014
-
L'especial sensibilització catalana pel conflicte de Palestina
Joan Pérez i Ventayol
22.07.2014
-
'Aquest mes he pogut veure fins a quin punt són degradades les institucions valencianes'
Mònica Oltra
18.07.2014
-
'Si fóssim a Londres o Nova York, "Mar i Cel" seria sempre a la cartellera'
Joan Lluís Bozzo
17.07.2014
-
Judici a l’odi neonazi
Esteban Ibarra
14.07.2014
-
Les rebaixes de novembre i el rum-rum de l’engany
Gerard Horta
13.07.2014
Germà Bel
12.01.2012
Germà Bel: 'La gran velocitat s'ha fet a Espanya amb criteris de construcció nacional'
Espanya és el primer estat d'Europa en construcció de quilòmetres de vies de gran velocitat en termes absoluts i el primer del món en termes relatius per població i quilòmetres quadrats. La crisi probablement no aturarà els projectes aprovats, sinó que tan sols els alentirà. En el cas d'Espanya, a diferència de la resta del món, la discussió sobre les infrastructures ferroviàries no és sobre la viabilitat econòmica o el benestar social, sinó que es justifiquen per un objectiu de construcció nacional espanyola connectant Madrid amb qualsevol altre punt. I això no és una interpretació, sinó una frase literal del 25 d'abril de 2000 d'Aznar en un debat d'investidura. Va dir que l'objectiu de la gran velocitat era de connectar totes les capitals de província amb Madrid.
Aquests no termes de discussió no es donen enlloc més. A la Gran Bretanya hi ha una discussió tremenda sobre els efectes en l’economia i en el benestar social de la línia HS2 entre Londres i Birmingham. El govern mateix reconeix que la inversió i el retorn són al límit, i cal tenir en compte que normalment les estimacions d'aquests projectes es fan exagerant la demanda i disminuint els costos. La gent que hi és contrària diu que és un elefant blanc, una inversió deslligada dels criteris de mercat.
Un altre exemple és el dels Estats Units, que tenen una xarxa ferroviària relativament dolenta, que l'únic tram que tenen en bones condicions és el de Boston-Washington i que no és de gran velocitat. Perquè discuteixen beneficis i costos i conclouen que no és una bona inversió. A l'únic lloc on es discuteix la idoneïtat de la gran velocitat és a Califòrnia, entre Los Angeles i San Francisco. Els EUA són un país en què aquestes coses no es fan per imatge de marca ni per afavorir constructores, sinó considerant si els beneficis socials són més grans que no pas els costos socials. No tot és París-Lió ni Tòquio-Osaka, que són connexions molt rendibles que guanyen diners.
En canvi, a Espanya no hi ha hagut aquest debat en la planificació de les infrastructures i han aplicat aquell criteri que diu que tant se val el cost de la inversió; que, si hi ha més diners, es farà més ràpidament, i si no n'hi ha tants, es farà més lentament. I com que la política de transports és de les més nacionalitzades dins l'àmbit europeu europeu, no hi ha previst que les autoritats comunitàries exigeixin a Madrid una planificació adequada a les necessitats econòmiques i al creixement. A Espanya les grans constructores s'han beneficiat enormement de les concessions d'obres de l'AVE. Ha estat un gran negoci per a uns quants.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015