Opinió
-
Francesc Ribera (Titot): 'El país ha acabat reivindicant la catalanitat de la rumba i l'autoria de Peret'
Francesc Ribera 'Titot'
28.08.2014
-
Jaume Vallcorba, l'últim tren amb música de Fauré
Montserrat Serra
26.08.2014
-
Oriol Izquierdo: 'La bola de vidre'
Oriol Izquierdo
25.08.2014
-
Àngel Castiñeira: 'El turisme de la Barceloneta és una història d'èxit desbordada'
Àngel Castiñeira
23.08.2014
-
Gala Pin: 'Es promou un ús de l'espai públic d'usar i llençar'
Gala Pin
23.08.2014
-
Presidential threats
Quim Torra
22.08.2014
-
El president, amenaçat
Quim Torra
22.08.2014
-
Why Catalans are separatist
Toni Strubell
18.08.2014
-
'Ara és l'hora' ('Now is the time')
Pere Jordi Junqué
13.08.2014
-
Referèndum, referèndum, referèndum
Pere Aragonès
12.08.2014
-
El valor de la capitulació
Albert Pont
12.08.2014
-
El perill d'un lerrouxisme 'antisistema'
Manuel Delgado
08.08.2014
-
Un triple atac planificat al monument de Companys
Francesc Canosa
06.08.2014
Valia Kaimaki
11.06.2012
El somriure dels grecs
Ningú no pot fer prediccions avançades sobre què passarà en una contesa electoral, però, en el cas de les eleccions de diumenge, sí que puc dir que Grècia no serà, després, el mateix país. De fet, des del mes de maig Grècia ja és un país diferent. I ho és sobretot la segona posició aconseguida aleshores per l’esquerra radical de Syriza. En veient aquell resultat, després de dècades de monopoli del poder per Nova Democràcia i el PASOK, la gent es va adonar que ningú no podia obligar els grecs a fer una cosa que no volien. I això comença amb el convenciment que ningú no pot obligar-te a votar qui no vols votar.
Recorde l'escena perfectament. Aquell vespre de les eleccions de maig una dona gran em va dir exactament això, mentre un grup de periodistes seguíem des d'una taverna el recompte electoral: ningú mai més no em podrà dir què he de votar. Si això no és una revolució, què ho és?
Per primera vegada després de dos anys, quan es va signar el primer memoràndum de rescat, els carrers són plens de somriures. Els grecs somriuen ara perquè realment creuen que alguna cosa pot canviar aviat. Ni tan solament aquells qui no voten l’esquerra radical no poden resistir-se a aquest sentiment general, que s'escampa pertot arreu.
Com d'habitud, la imatge que han presentat molts mitjans de què passa ara al meu país és diferent d'allò que ha viscut la gent. Però allò que ha viscut la gent, cosa estranya al nostre país, és millor que no s'explica.
La gent que somriu sap que aquesta setmana haurà de maldar molt per resistir el xantatge de la premsa oficial, dels polítics i de la Comissió Europea. Però això sol ja és una victòria. Perquè sé de cert que diumenge, guanyi qui guanyi, Brussel·les haurà d'escoltar la veu dels grecs.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015